"Aparquem l'avió i viatgem amb tren"

HORARIS · Els passatgers reclamen que hi hagi més freqüència de pas CONFORT · Destaquen que als combois s'hi va molt còmode

El pont aeri ha quedat obsolet. A partir d'ara, molts dels que ja han provat l'AVE en aquesta setmana de funcionament des de Barcelona, optaran per substituir el tradicional avió pel tren d'alta velocitat. La comoditat és un dels motius que els passatgers esgrimeixen amb més força, ja que "pots anar treballant amb el portàtil les prop de tres hores que dura el viatge i tens més espai per moure't", explica l'Arnold, exusuari del pont aeri i usuari per segon cop de l'AVE. A més a més, "no t'has quasi de despullar per passar els controls de seguretat de l'aeroport ni tampoc has d'estar-hi tant de temps abans", diu el Daniel, que també ha substituït l'avió pel tren.
La majoria dels passatgers coincideixen que s'hauria d'ampliar l'oferta de trens, tant dels directes Madrid-Barcelona com dels que connecten amb Tarragona, sobretot a partir de la tarda. El Xavi i el Ramon, per exemple, van tenir sort d'haver comprat un bitllet obert, ja que no van poder agafar l'AVE que arribava a Barcelona dimarts a les 22.54 ni el següent perquè estaven plens, i es van haver de conformar a agafar l'últim, que arriba a l'Estació de Sants a les 23.38.
El preu, en canvi, no és del gust de tothom. L'Ángel Arias va haver de marxar urgentment després de dinar cap a Madrid per firmar uns papers i tornar amb l'últim AVE. El bitllet, com que no el va comprar amb antelació, li va costar més de 300 euros. "Millors preus, això és el que s'ha de defensar", repetia indignat. L'Arnold, per contra, afirma que "viatjar amb tren en classe preferent resulta més barat que anar amb avió en classe turista". Altres usuaris no en tenen cap queixa. Com el Jesús, que va amb molta freqüència a Madrid i "ja l'utilitzava des de Tarragona".
El problema és que per arribar a l'estació no tothom utilitza transport públic. Els que viuen fora de la ciutat i es desplacen fins a Sants amb cotxe es queixen que "hi podria haver més aparcament i no tan car". Aquest és el cas d'un passatger que viu a Cubelles i viatja un parell de cops a la setmana a Madrid: ha hagut de deixar el cotxe al pàrquing de l'Hotel Torre Catalunya, que està al costat de l'estació.
Però amb l'AVE no només hi viatgen executius. N'hi ha que vénen de vacances a la ciutat i d'altres que, com l'Amparo, decideixen marxar a comprar a Madrid al matí i tornar al vespre cap a Barcelona. "El viatge és comodíssim", coincideixen a dir la majoria.

Taxis a banda

SANTS · El suplement de 2,10 € per als taxis a l'estació fa perdre clients tot i el reclam del TGV PARADA · Els taxistes demanen recuperar l'antic estacionament a la plaça



Un usuari despistat que arriba a l'Estació de Sants espera un taxi sota les lletres que donen la benvinguda a l'estació, a la plaça del Països Catalans. No sap que aquesta parada, des que van començar les obres a l'Estació de Sants ara fa dos anys, està inactiva. També desconeix que el servei té un suplement de 2,10 euros. La parada ja no existeix, i no està permès que els taxistes pugin clients en aquest tram d'estació. La Guàrdia Urbana és qui s'encarrega de vigilar que això es compleixi, tot i que a vegades sembla que facin els ulls grossos. Però alguns taxistes, com en Chus, no acaben de tenir clar si la normativa especifica la descàrrega de gent en aquest punt. Altres se salten la norma i deixen els seus viatgers on els ho demanen.
"La parada de taxis hauria d'estar als dos costats de l'estació, juntament amb les parades d'autobús metropolità", comenta un taxista indignat amb la distribució actual dels voltants de l'estació. L'emplaçament de la parada de taxis, que s'ubica a la plaça Joan Peiró i té una quadrícula amb cabuda per a 80 taxis, és un element de discòrdia per a molts taxistes, que culpen l'actual situació de la poca afluència de clients. "Hem demanat que hi hagi les dues parades", explica en Manel Martín referint-se a les anteriors parades de taxis (la ubicada a la plaça dels Països Catalans i l'actual). "De moment s'està gestionant la demanda, i potser d'aquí a un parell de setmanes tindrem la resposta", continua explicant el taxista. Aquests últims dies ha sentit a dir que la parada de taxis d'Atocha, a Madrid, "és molt accessible i està molt bé" i demana que es faci el mateix amb la parada de Sants.
La majoria dels taxistes no creuen que el suplement de 2,10 euros que s'ha afegit des de l'arribada de l'AVE a l'estació sigui només la culpable de la falta de clients. Simplement "no hi ha tant de volum de gent com s'esperava i s'han triplicat el nombre de taxistes", diu Enrique Mesa. Però el sobrepreu sembla haver atemorit part de la clientela en un entorn amb força oferta de transport públic. El Tomàs, taxista des de 1980, recorda que els taxistes sempre havien tingut suplement. Però des que tenen dos dies de festa, fa més o menys cinc anys, es van treure. "Si la gent es queixa és perquè Sants és l'única estació de trens de Barcelona on hi ha suplement i no hi estan acostumats", opina.
Més barat que a l'aeroport
I els executius, fins ara la majoria dels usuaris de l'AVE, tampoc es queixen. Ja que l'aeroport, l'alternativa als trens, aplica un suplement de 3,10 euros als taxis, i la carrera mínima (incloent-hi el suplement) és de 15 euros. El problema sorgeix quan els usuaris habituals de Rodalies agafen el taxi i troben que al preu anterior s'hi han afegit dos euros i mig més. Així, molts opten per agafar el metro o s'arriben fins al carrer Numància, on no hauran de pagar suplement.
En canvi, altres taxistes, com en Jordi Viltró, generalitzen la pèrdua de clients. "Cada vegada el taxi s'agafa menys. I ara que estem a finals de més, la gent té més despeses i encara és pitjor", diu mentre fa temps a la parada de l'estació espolsant les estores del cotxe. Acostumat a fer carrer, lamenta que ara "som molts els que anem a l'estació seduïts per la clientela de l'AVE, i ens trobem de braços plegats".

Yes, we can!

Barack Obama, el candidat demòcrata a les presidencials d'Estats Units, va pronunciar el ja mític "yes, we can" el passat 8 de gener en un discurs fet a Hampshire després de perdre les primàries en aquest Estat a favor de Clinton. La veritat és que es tracta dels pocs polítics que conec que no es limita només a criticar als contrincants, i per aquesta part ja té molt de guanyat. Will.i.am, el líder de The Black Eyed Peas ha fet una cançó de les paraules del demòcrata que, ara per ara, és un dels vídeos més visitats del youtube.





I com que una cosa porta a l'altre, he pensat en això:




















Les dones podem! I Obama, una persona negre, també pot ser president dels Estats Units. Res és impossible.

La foto d'un soldat a l'Afganistan guanya el World Press Photo 2007

El concurs més important de fotoperiodisme del món premia 59 fotògrafs de 23 nacionalitats - Quatre guardonats són espanyols - La mostra es veurà al CCCB a la tardor


La instantània d'un soldat nord-americà desesperat en un búnquer a la Vall de Korengal, a l'Afganistan, és la fotografia guanyadora del premi World Press Photo 2007, el certamen més important del fotoperiodisme mundial. La fotografia va ser feta pel fotògraf britànic Tim Hetherington el 16 de setembre de l'any passat i posteriorment publicada a la revista Vanity Fair. "Aquesta imatge mostra l'exasperació d'un home i la d'una nació", ha explicat Gary Knight, president del jurat del certamen.
El jurat ha premiat un total de 59 fotògrafs, de 23 nacionalitats diferents, dels 5.019 que van presentar-s'hi en total. L'anunci del resultat va tenir lloc ahir a Amsterdam. Entre els guanyadors hi ha quatre espanyols: Emilio Morenatti, Miguel Riopa, Lorena Ros i Cristina Rodero. Algunes de les fotos guanyadores, agrupades en 10 categories, mostren cares ben conegudes, com la del president Putin, fotografia feta pel també britànic Platon i publicada a la revista Time; i la de la difunta Benazir Bhutto.
En esports, hi destaquen les instantànies de l'esquiador Philippe Meier essent perseguit per un allau el 15 de març a Flaine, França; la dels jugadors de bàsquet del Estats Units feta per Chris Detrick i publicada al Salt Lake Tribune; i la sèrie dels corredors de la marató de Copenhaguen del 18 de maig d'Erik Refner. També s'han premiat les imatges d'un guerriller de la PKK, la guerrilla que s'amaga entre Turquia i l'Iraq, de Philippe Dudoit per a la revista Time; i la de l'evacuació d'un goril·la mort al Parc Nacional de Virunga, al Congo, de Brent Stirton per al diari Newsweek.
Les fotografies guanyadores del World Press Photo es podran veure, com cada any, a 80 ciutats de 40 països. A Barcelona s'exposaran al Centre de Cultura Contemporània del Raval, entre el 18 de novembre i el 14 de desembre.

The Blower's Daughter

Us deixo aquesta perla de cançó de Damien Rice penjada. El vídeo té trossos de la pel·lícula Closer, on hi ha dues cançons de l'autor com a banda sonora. No cal dir que la pel·li també és genial, i que els dos CD's d'aquest irlandès valen molt la pena: O (de l'any 2002) i 9 (del 2006).
M'encanta. Com és que encara no he anat a cap concert seu?