Sense empalmar

El programa Freakandó Matiner de RAC-105 va emetre divendres des de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, al carrer Valldonzella. Els aspirants a periodista van poder tenir la oportunitat d’entrevistar els que algun dia seran els seus companys de professió

“Pràcticament no he empalmat a la vida... Si entenem empalmar per estar una nit sense dormir!”. Ningú no s’acaba de creure les paraules del DJ, showman i ara presentador del programa matinal Freakandó Matiner de RAC-105, Vador Lladó. El també anomenat “noi del maresme” pels seus orígens de Mataró, va substituir a Llucià Ferrer el setembre de 2006 després que aquest fitxés per conduir un programa a les tardes a Catalunya ràdio. “Havent dormit poca estona sí que he anat al programa, però havent empalmat no”, afegia anys després d’haver dit en una entrevista a Flaix TV que “quan va anar a treballar a Ràdio Valira, a Andorra, a penes durà una temporada al principat bàsicament perquè les discoteques tancaven a les 3:00”.
Costa de creure que alguns dels seus col·laboradors no els conegués en festes nocturnes i pensés en fitxar-los, com és el cas del Josmar de Girona, col·laborador del programa amb la secció Josmar con Josmar. “Em va fer il·lusió recuperar aquest tiu pel programa. Perquè és simpàtic i funciona molt bé amb els nens”, admetia el presentador. La resta de col·laboradors els ha fitxat a través de càstings, com és el cas de la Georgina, la productora; o l’Ivan Medina, un altre col·laborador, el més matiner del programa, que el condueix a primera hora. Per què de sis a set el Vador no condueix el programa? La versió oficial diu que: “Quan vaig marxar del grup Flaix, amb el grup Godó vam pactar una sèrie de coses, i una de les coses era aquesta: que jo entrava a les set i abans fèiem els millors moments, ja que és un programa que té molta feina”.
El programa es prepara quan s’acaba el del dia anterior. “A les 10 obligo a anar a esmorzar a tothom i després ens hi posem. Preparem el programa de l’endemà fins a les 2 del migdia”, cosa que no obliga al presentador a llevar-se a hores intempestives per posar-lo en marxa. D’aquesta manera un dia laboral de la seva vida consisteix en llevar-se, dirigir-se als estudis de l’Avinguda Diagonal, arribar a casa a les tres, fer una migdiada d’una horeta, i a quarts de cinc passar tota la tarda al gimnàs, sopar i dormir.
Aficionat als programes informatius de ràdio, fa més de vint anys que es dedica a aquest mitjà. “Tampoc hi tinc especial devoció, però sí que quan obro el llum del lavabo, per defecte, em salta Catalunya Informació. Així quan em dutxo ja m’assabento del què passa al món”, confessa. Potser d’aquí un temps passarà de ser qui desperta a Catalunya amb el seu peculiar humor a convertir-se en tot un Josep Cuní. Les portes però, sempre estan obert per aquest polifacètic mataroní que diu estar més centrat i haver superat la seva “època cabra”.



Josmar és superfort
El Josmar, actualment col·laborador del programa Freakandó Matiner de RAC-105 conduit per Vadó Lladó, va néixer un 29 de Juliol de no sé sap ben bé quin any a Girona. Als 12 anys va començar la seva carrera radiofònica a Ràdio Celrà i Ràdio Salt, de la província que el va veure néixer, i un parell d’anys més tard va decidir provar sort al món audiovisual a Televisió Costa Brava. El programa El Semáforo, de TVE dirigit per Narciso Ibañez Serrador va ser qui el va donar a conèixer a tot el país el 1994. A partir d’aquí, la seva carrera al món de l’espectacle va esdevenir imparable i va aparèixer a altres programes de televisió com Cita con Apeles, Moros y Cristinos i Malalts de Tele. Autor de la coneguda cançó “És superfort”, no apareix en escena si no ho fa amb el seu tanga, les seves botes i la jupa amb serrell. El 1998 va fitxar per la discogràfica Blanco y Negro, on va poder editar discs com “I Love You”, el seu primer senzill. Aspirant a representar Eurovisió, s’havia avançat al fenomen Chikilicuatre anys abans. Però ni el cinema s’escapa de les seves urpes, ja que va formar part del repertori de la F.B.I. (Freakis Buscan Incordiar), pel·lícula dirigida per Javier Cárdenas. Que comenci a tremolar Banderas...

'Pressing catch' també arriba a les mones

XIFRES · El Gremi de Pastissers preveu que se'n vendran 660.000 unitats PERSONATGES · Les Tres Bessones es reinventen

La pel·lícula de Disney Ratatouille, la gateta Hello Kitty, el personatge Pocoyó per als més petits i el polèmic programa de lluita Pressing catch, entre d'altres, estan triomfant entre les mones de Pasqua d'enguany. En canvi, Ronaldinho, que causava furor l'any passat però que aquest va a la baixa, ha donat pas als joves Messi i Bojan, també jugadors del Barça. Per als més agosarats, les mones personalitzades, fetes a partir de la fotografia d'algú juntament amb el personatge que el client triï.
I de la xocolata negra o amb llet s'ha passat a la de colors, que va en augment, feta a partir de xocolata blanca i colorant alimentari a base de vegetals i que queda més dolça. Els típics ous, símbol de la Pasqua, encara continuen estant a l'ordre del dia per obsequiar els fillols que ja són grans, i les Tres Bessones es reinventen any rere any. "Són un personatge que funciona molt bé. Aquest any, per exemple, van a l'escola", explicava l'amo d'una pastisseria de Barcelona. Unes 660.000 mones és el que preveu el Gremi de Pastisseria de Barcelona que es consumiran a tot Catalunya, xifra que suposa un lleuger increment respecte a l'any passat.
Durant aquesta època de Setmana Santa els pastissers desfan aproximadament entre 300 i 400 quilos de xocolata per a les seves creacions, que comencen a elaborar un parell de mesos abans del Diumenge de Pasqua. "El pastissos de Pasqua, en canvi, s'han de fer a l'últim moment, com a molt tres o quatre dies abans", puntualitzava l'Elies Miró, del Gremi de Pastissers.
Segons la tradició, el padrí és qui regala la mona al fillol el Diumenge o el Dilluns de Pasqua, tot i que cada vegada més són les mateixes famílies les que les adquireixen; en tot cas, es gasten entre 40 i 50 euros per mona. Els últims anys la venda forta comença una setmana abans, sobretot a Barcelona ciutat, ja que molta gent se'n va a passar les vacances fora.
A molts llocs encara perdura la tradició de posar una gran mona de xocolata a l'aparador, com és el cas de Castellterçol, al Vallès Oriental, on la pastisseria del poble exhibeix aquest any una gran mona de l'Astèrix i l'Obèlix que passades aquestes dates s'exposarà al Museu de la Xocolata.

Els catalans, entre els més feliços

CÒNJUGES · Tenir salut, parella i diners, per aquest ordre, són indicadors de felicitat HÀBITS · Fer la migdiada i celebrar els aniversaris són pràctiques per estar més satisfet L'ESTAT · Els catalans tenen menys preocupacions que els madrilenys

Què en queda d'aquell català emprenyat que es manifestava per una millora de les infraestructures a finals de l'any passat? Els catalans són un dels col·lectius més feliços de l'Estat, juntament amb els habitants de Navarra, Extremadura i Aragó, segons un informe realitzat per Coca-cola. En canvi, els veïns de Múrcia, Astúries i Madrid mostren nivells de satisfacció inferiors a la mitjana.
Potser hi té un paral·lelisme el que apuntava l'article Diners i felicitat de Manuel Baucells, professor associat de l'IESE i director del departament de ciències de la decisió de la Universitat de Califòrnia: "És més feliç el que guanya la medalla de bronze que aquell que guanya la medalla de plata". Tota una paradoxa que no es pot percebre a primer cop d'ull.
La coneguda chispa de la vida no distingeix entre homes i dones, però un petit percentatge més ampli de dones sí que destaca que gaudir d'un bon estat de salut és importantíssim per poder-te considerar feliç. L'edat és un altre factor a l'hora de desencadenar bones vibracions: és més probable sentir-se feliç si es tenen entre 26 i 35 anys que no si es té una edat compresa entre els 36 i els 55, segons el mateix estudi.
Tenir parella també hi incideix, de la mateixa manera que viure en llars d'entre dos i quatre membres és més gratificant que estar-se sol a casa. Segons l'estudi realitzat a més de 3.000 persones de l'Estat espanyol amb edats compreses entre 18 i 65 anys, la feina també és un altre factor relacionat directament amb aquest sentiment de benestar. Òbviament, són més feliços els que tenen feina que els que han de fer la cua a l'Inem.
Després de la principal condició per ser feliços, la salut, apareixen, per aquest ordre, l'amor i els diners. Ja ho deia aquell famós vals del 1939 interpretat per Rodolfo Sciammarella: "Tres coses hi ha a la vida, salut, diners i amor. Qui tingui aquestes tres coses que en doni gràcies a Déu".
Celebrar els aniversaris i el Nadal, tenir cura del medi ambient, donar afecte i ser agraït i practicar un costum tan típicament espanyol com fer la migdiada són alguns dels petits hàbits que ajuden a engreixar el perfil d'aquell que es considera plenament feliç. Però no hem d'oblidar que "els rics també ploren".

El vaixell s’enfonsa

Quatre polítics espanyols ja han abandonat el seu càrrec després de les eleccions del 9 de Març. L’efecte dominó sembla imparable i ple d’excuses.

Al vaixell no hi ha lloc per tots. Passa a les millors famílies, on hi ha els que marxen per disputes o simplement perquè es volen emancipar. “Diuen que les rates són les primeres que abandonen el vaixell quan aquest s’enfonsa”, escriu un internauta a la xarxa. Les darreres renúncies polítiques a Espanya després de les eleccions del 9 de març, estan causant un efecte dominó del que tothom opina.
Gaspar Llamazares, de Izquierda Unida, enunciava que abandonava la política la mateixa nit de saber i asssumir els mals resultats del partit. “Aquest fracàs però, no significa que IU hagi fracassat”, puntualitzava. L’altre gran derrota de les Eleccions Generals ha estat Eduardo Zaplana, portaveu del Partit Popular. “Els deixo perquè hem perdut les eleccions”, anunciava dijous Zaplana. Alguns mostraven la seva alegria cap aquesta renúncia “Aleluya! Agafa a Rajoy de la mà, a Acebes i Aznar i aneu-vos-en amb Roucco”, opinava un lector. A Zapalana se l’acusa de pessetero i de ser el responsable urbanístic de Llevant, però a ell la inflació de l’euro l’hi ha anat genial i abandonat el seu càrrec amb les butxaques plenes.
Joan Puigcercós és la segona víctima del 9-M. Deixa la posició com a Conseller de Governació i Administracions públiques i es dedicarà a dirigir el partit de cara al Congrés del mes de juny, que en un principi estava previst per octubre. En prinicpi el seu lloc serà substituit per Jordi Ausàs, alcalde de la Seu d’Urgell. Al President de la Generalitat, José Montilla, la decisió li sembla correctíssima si continuen sent ells el qui manen. Però el President sempre ha estat un home de poques paraules. “Esquerra Republicana de Catalunya diuen que són una nació i el que són és uns súbdits del PSOE”, lamentava en Manu, i afegeix “al partit li cal una obertura de portes (i de finestres) per aclarir l’ambient”. Que corri l’aire doncs, com a moltes relacions de parella. I entre Josep-Lluís Carod-Rovia i Joan Puigcercós, a vegades parelles de fet, i correrà (l’aire i altres coses).
A l’altre que també l’han airejat, és a la Imma Mayol, segona tinent d’alcalde de Barcelona, que cedeix el seu liderat a Ricard Gomà, cinquè tinent d’alcalde i portaveu. La raó és que “els Estatuts d’Iniciativa el Verds per Catalunya fixen que els caps de llista municipals no poden repetir un tercer mandat”. A molts els hi sona a exucusa. Es rumoreja que els motius són personals (i de faldilles). La qüestió és que els eco-socialistes estan de dol. El canvi climàtic els està afectant i, potser, airejant massa les coses.

“Això és humor, no música”

El proper 24 de Maig Rodolfo Chikilicuatre representarà a Espanya a Eurovisió. El cantant ha esdevingut un fenomen de masses que destaca més pel seu “show” que per la música.

“Eurovisió ja no destaca per la música, sinó per l’espectacle”, comentava el Jordi, un estudiant de piano. Rodolfo Chikilicuatre doncs, l’ha encertat. El seu “perrea perrea” ja s’ha fet tant o més famós que el “la la la” de la Massiel, que va representar a Eurovisió el 1968. Tupé a l’estil Elvis i “una guitarra amb vibrador incorporat”, com la descriu el mateix Chikilicuatre, són tota la indumentària que necessita per triumfar des de “la Xina a Alcorcón”. La coreografia, coneguda com a “chiki chiki”, fa la resta. I tots a ballar el "breikindance", el "crusaito", el "maiquelyason" i el "robocop".
“Tot a la vida és com una cançó” deia la polèmica cançó escrita pel Duo Dinámico que cantava la ingènua de la Massiel. Actualment els paràmetres per guanyar Eurovisió han canviat, i aquell 1968 queda molt lluny. Des de que el monstres Finlandesos van guanyar el concurs musical el 2006 amb la composició “Hard Rock Hallelujah” tot és possible. I si, com des de fa uns anys, en aquesta LII edició la cançó guanyadora del Festival és escollida per via sms, Rodolfo no hi té res a perdre, ja que es tracta d’un fenomen mediàtic que va néixer de la popularitat.
El 2002 Estonia i tot Europa va viure una "celebration" de la veu de la Rosa, la Rosa d’Espanya que semblava que tots els espanyols havien vist créixer. L’any següent, també Operación Truimfo, una fàbrica de cantants en sèrie, va portar una de les poques catalanes a Eurovisió, la Beth, a cantar allò de “Dime que es lo que puedo hacer?” Cinc anys després David Fernández, qui dóna cos a Chikulicuatre, ja ha trobat la resposta. Ha passat de ser el gilipolles (pel personatge que interpretava anteriorment al programa del Buenafuente) a ser l’innovador. “Chikilicuatre és un intent de melodia on el cantant desafina, però com a espectacle serveix per cridar l’atenció i segur que funciona” deia la Laura, pianista ocasional al Restaurant Buisi. Però ni totes les innovacions són bones ni totes tenen èxit. Sinó que li preguntin a la descalça Remedios Amaya, quan el 1983 buscava el patró de la seva barca desesperadament.
Sigui com sigui, Chikilicuatre no ho tindrà fàcil, ja que si es tracta de fer el freak, Irlanda envia al concurs un gall d’indi de goma-espuma, i Croàcia un avi que canta rap. Està clar però, que possiblement aquesta edició d’Eurovisió tindrà molta més audiència que les anteriors. Espectadors que no tindria si haguessin assistit finalment al concurs el grup La Casa Azul, que es va situar darrera del català Rodolfo a la prèvia de Televisió Espanyola on es triava qui finalment representaria al país.
Tot i que alguns fervents seguidor del Festival d’Eurovisió estan en contra el personatge d’aquest any, per considerar-l’ho “poc serio”, fins i tot la Real Acadèmia Espanyola defineix el cognom de l’artista com un “home astut”. Si a Eurovisió és jutja més la imatge i l’espectacle que una altre cosa, no és d’estranyar que hi hagi persones que opinin que el que fa Rodolfo Chikilicuatre “és humor i no música”, però “una bona aposta per guanyar”.

Videoclip:

Si votes GUIRI, també votaràs nul

Curiosiats que té la xarxa... Uns candidats molt curiosos t'invinten a votar el partit GUIRI, però com que no està "homologat", és com si votessis nul. Mireu-ho a www.aixotoca.cat.
La pàgina web està mol currada i el concepte de partit en si recorda el del partit de "La Cori" de Reus, però aquest si que es va presentar i va obtenir un regidor a les passades eleccions municipals.

El programa electoral ja és el no va más http://www.aixotoca.com/programaelectoralguiri.pdf, i si us acaba de convèncer, us podeu fins i tot imprimir la paperea per "votar-los"http://www.aixotoca.com/paperetaguiri.pdf. Això sí, recorda que, com diuen ells: Si votes GUIRI, també votaràs nul.