Intercanvi de cases

Qui hagi vist la pel·lícula The Holiday (2006) recordarà que les dues protagonistes, l'Iris (interpretada per la Kate Winslet) i l'Amanda (Cameron Díaz), es coneixen a través d'una pàgina web d'intercanvi de cases. I que gràcies a aquest intecanvi de cases l'Amanda coneix un fantàstic Jude Law. Doncs la pàgina en qüestió http://www.homeforswap.com/ existeix. I també la seva versió en espanyol http://www.intercambiodecasa.es/.

Si tens una casa i estàs disposat a intercanviar-la amb una altre família que et deixarà la seva durant un període de vacances limitat, és una bona opció. Si pot trobar des d'un luxós apartament al costat del mar a Sydney, a un cottage al comtat de Kerry, a Irlanda. Això sí, és imprescindible tenir confiança en els altres.

"Venc la meva vida"

L'Ian Usher va néixer el 1963 al nord d'Anglaterra. Va tenir una infància molt feliç i quan va ser més gran, després d'acabar la carrera universitària, va muntar un negoci fantàstic amb el seu millor amic. D'una cosa a l'altre va anar a parar a Austràlia, on si va afincar amb la Laura, la seva parella, amb qui després de dotze anys es va casar. Però un dia, al cap de cinc anys de matrimoni, tot es va acabar. La seva dona va conèixer un altre home de qui se'n va enamorar i la companyia de l'Ian va ser substituida fàcilment. A causa de la separarció l'Ian es va enfonsar, i ara ha decidit vendre la seva vida.

A través de la pàgina web www.alife4sale.com l'Ian Usher explica el que ha estat fins ara la seva vida i posa en venda totes les seves pertinences. Totes. Una casa amb spa a Austràlia, el seu cotxe, la seva roba, la seva feina i, fins i tot, els seus amics. Per fer-ho fa una subhasta on-line que acabarà el dia 29 de juny. Quan hagi finalitzat la subhasta i recaptat els diners anirà a l'aeroport només amb el passaport a la butxaca i agafarà la primer avió que tingui un seient buit. A partir d'aquí començarà una nova vida, i d'aquesta manera creu que podrà oblidar-se de la Laura. Feu un cop d'ull a la seva pàgina, la història en si no deixa de sorprendre!

El noi del pijama de ratlles

La Segona Guerra Mundial és, possiblement, un dels temes més habituals a la literatura. Però la majoria de vegades costa trobar històries que difereixin del punt de vista de les víctimes dels camps de concentració. L'autor irlandès John Boyne, a El noi del pijama de ratlles, narra aquesta tragèdia des d'un punt de vista diferent: el narrador és un noi de 9 anys, en Bruno, fill d'un comandant nazi destinat a controlar el camp de concentració d'Auschwitz. Potser precisament per això, per l'edat del protagonista, a vegades l'obra recorda més un llibre de la col·lecció del Vaixell de Vapor, que no una novel·la per a gent adulta. L'autor, John Boyne, va néixer el 1971 i es pot dir que mai s'ha mogut d'Irlanda. Això és el que potser fa que a la història li falti un "no sé què" i no t'arribi a tocar la fibra durant els capítols centrals. A més a més, la traducció en català tampoc hi ajuda gaire, tot s'ha de dir. Tot i així la història es resol amb un final inesperat que no deixa indiferent.

Una hamburguesa de 120 euros

La notícia curiosa de la setmana extreta de El País

Una hamburguesa de 120 euros
La cadena Burger King presenta el bocadillo más caro del mundo para contribuir a una causa benéfica

¿Pagaría 120 euros por una hamburguesa? Con la esperanza de encontrar otra respuesta además de la negativa, la cadena de comida rápida Burger King, ha presentado hoy en Londres THE Burger, que con el precio de 95 libras esterlinas aspira al récord Guiness para la hamburguesa más cara del mundo, según la franquicia. Las ventas del sándwich, que sólo podrá solicitarse por teléfono, serán donados a una campaña benéfica de una estación de radio londinense.
THE Burger está compuesta, según la cadena, por los "ingredientes más selectos del mundo", entre los que se encuentran carne de ternera Wagyu, traída desde el sudeste de Australia; tiras de cebolla con champaña Cristal; lonchas de jamón Pata Negra bañadas en aceite de oliva de Módena; mayonesa orgánica de vino blanco y chalota; canónigos, todo entre dos panes espolvoreados con azafrán iraní y polvo de trufas blancas.
El bocadillo sólo se entregará en la sucursal del exclusivo barrio londinense de Kensington el día 26 de junio, fecha en la que todos los pedidos recibidos en la línea telefónica sean completados. Con ello quedan varias incógnitas en el aire, una de ellas la envoltura de la hamburguesa. La otra, si el resultado final logra verse tan suculento como las fotografías, hecho que no se constata en ninguna visita a los restaurantes de comida rápida.
THE Burger retará el actual récord mundial de la hamburguesa más cara, en posesión de Daniel Boulud y la DB Double Truffle Burger, impuesto en Nueva York en 1994 con un precio de 65 libras (80 euros).
Posible llegada a España
Burger King ha habilitado el teléfono gratuito 900 800 385 para estudiar la posibilidad de traer la hamburguesa a España. Las responsables de la línea aseguran que durante las primeras horas que lleva en funcionamiento, el teléfono "no ha parado de sonar" y que hay "bastante interés en el lanzamiento". Algunas personas se han apuntado en una lista de espera del excéntrico producto, otras han sugerido que el bocadillo necesita un "toque algo más español". Lo que es seguro es que aún no hay fecha determinada para que THE Burger llegue a España.
Aquellos que llamen al número, deberán de responder a un cuestionario de tres preguntas. La primera de ellas es ¿pagaría usted 120 euros por una hamburguesa?

La maternitat d'Elna, sentiments a flor de pell

"La Remei era modista a Badalona, i en el darrer moment, quan tenia pocs minuts per pensar què s'enduia a l'exili, va triar una capsa de fils. Al camp de concentració d'Argelers, a França, quan tot s'esfondrava, quan ja no quedava ni un bri d'esperança, obria la capsa de fils de colors i els contemplava. Aquells colors li servien per superar la grisor de la seva vida". El llibre La maternitat d'Elna, de la historiadora Assumpta Montellà, explica la història de la Remei, de la María i de la Joana. La història de tres dones que van viure l'exili espanyol, després que una Guerra Civil molt cruenta fes estralls a casa nostra i, especialment, a Catalunya. Però aquestes tres dones, com tantes altres, tenen un nexe comú; el nexe del llibre: la maternitat on van parir tantes dones que es trobaven exiliades en el patiment dels camps de concentració francesos. Una maternitat suïssa presidida per una jove de vint-i-cinc anys, l'Elisabeth Eidenbenz, que encara avui, als seus noranta-cinc, recorda amb pèls i senyals tots els detalls d'aquest capítol de la nostra història.

Tot va començar quan des del diari Avui em van encarregar un reportatget: des de que l'Assumpta va escriure un llibre narrant la història d'Elna, moltes mares van decidir posar aquest nom a les seves filles. I l'escriptora volia reunir aquestes Elnes que no tenen més de quatre o cinc anys per fer-los una fotografia i regalar-la a l'Elisabeth. Jo vaig decidir que quan tingués temps llegiria el llibre. I quasi entre llàgrimes he decobert una part de la nostra història que no ens han explicat gaire: que els francesos, a diferència del que pensen molts, no van acollir tant bé als exiliats. I com, després d'una guerra civil, en va venir una de mundial. De com el patiment no s'acaba quan sembla que un bri de llum entra per la finestra. Que hi ha moltes coses per fer encara avui.

Perquè els records són, en part, el motor de la història. Per això, llegint aquest llibre, descobrim "un oasi de pau en mig de tant dolor", com narra una de les pròpies protagonistes, on els nens neixien i creixien sans mentre la major part dels exiliats patien les dures condicions dels camps de concentració. Perquè els camps de concentració no han estat només obra dels alemanys i de la Segona Guerra Mundial. Sort de dones com l'Elisabeth Eindenbenz i de la maternitat d'aquesta població Rosselonesa, Elna.

Web per queixar-se d'Air Berlín

Després que el director de l'aerolínia Air Berlín, Joachim Hunold, digués a la revista de la companyia que "el català està arraconant el castellà", han sortit diverses iniciatives on queixar-se. La Plataforma per la Llengua doncs, ha tret una pàgina web on queixar-se personalitzadament a aquest senyor. Perquè el català el parla, o si més no l'entèn, més gent que el finlandès o el danès, per exemple.

http://www.plataforma-llengua.cat/airberlin

Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys

“Som uns burgesos low cost. Viatgem en companyies barates, comprem mobles amb data de caducitat, dinem en restaurants japonesos que produeixen sushi en quantitats industrials, ens posem roba de disseny que Amancio Ortega ha copiat de Cacharel, un model de Cavalli que ha signat per H&M, o un jersei de coll alt marca Mango que han ideat Penélope i Mónica Cruz”. Així és com defineix la seva generació la mallorquina Llucia Ramis al llibre Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys. El problema és que jo, sense tenir-ne 30 m’hi he sentit totalment identificada. I potser els de 30 no, però la generació dels vint-i-tants segur que sí. Una periodista amb contractes precaris (moltes beques si assemblen), que compateix pis a la ciutat perquè els sous no donen per tant (i auguro que això ens passarà a molts) i una descripció d’un barri, d’una plaça, i de tantes altres coses, que al acabar el llibre he pensat que potser sí que tenia una germana fictícia, i que potser sí que en algun lloc remot del món hi tenim el nostre doble.
Potser no està escrit de la millor manera, ni és un exemplar imprescindible, sobretot pels de la trentena que no es troben en aquesta situació (que segur que són més de la meitat, espero!). Però la veritat és que et fa reflexionar. Sobre els orígens, sobre el futur, sobre els altres i sobre la por, “la malaltia dels nostres temps”.
L’actualitat marca el ritme de la novel·la (com a bona periodista) i defineix conceptes tant extravagants com l’amor Ikea: munta-t’ho com vulguis, és fàcil i barat.
Coses que et poden passar a Barcelona quan tens vint-i-uns-quants anys, ets de fora i periodista, afegiria jo.

El fútbol está lleno de paquetes

Com ja vaig anunciar el 20 de maig que el 72% dels espanyols (que no espanyoles) prefereixen el futbol enlloc del sexe, avui els homes esteu de sort!

A les 9:00 p.m. a ràdio Cool FM (La única ràdio Gai, lesbiana i transexual d'Espanya!!) s'estrena el progama El fútbol está lleno de paquetes, dirigit pel Cesc Guimerà i el David López. Així que ja ho sabeu, els divendres teniu una cita durant un parell d'horetes amb el dial 92.3 de la FM!

La ruta dels tornados

Si encara no sabeu què fer durant les vancances d'estiu, acabo de trobar el que busqueu: la ruta dels tornados! A un preu tant accessible com 2.000$.

Per a més informació: http://www.extremetornadotours.com/

"Extreme Tornado Tours offers the most exciting storm chasing experience in the world. Operated by world-renown storm chasers and degreed research meteorologists, a tornado chasing vacation with Extreme Tornado Tours will be an exhilarating, life-changing experience. Our success rate over the last decade is unparalleled, with over 200 tornadoes intercepted since 1998, including over 30 tornadoes during the 2007 season. If you would like to witness the beauty and power of a tornado from close range with the most experienced storm chasers in the world, then an Extreme Tornado Tour is the perfect vacation for you."

No sé com ho he trobat, però n'hi ha per flipar!

Crida a les nenes que es diuen Elna

HOMENATGE · Elisabeth Eindenbenz serà obsequiada amb una fotografia de les Elnes catalanes pel seu noranta-cinquè aniversari NOUNATS · Del 1939 al 1944 van néixer 597 nens a la maternitat rossellonesa, la majoria fills d'exiliats



Elna és un municipi del Rosselló. Però també el nom de 74 nenes catalanes nascudes a partir de 2005. Després que la historiadora Assumpta Montellà descobrís el cas de la Maternitat d'Elna, on la jove mestra suïssa Elisabeth Eidenbenz va ajudar a néixer, entre el 1939 i el 1944, 597 nens i nenes, la majoria fills d'exiliats republicans, moltes mares van decidir posar aquest nom a les seves filles. I ara l'Assumpta vol reunir aquestes nenes per poder-los fer una fotografia i regalar-la a l'Elisabeth el dia del seu noranta-cinquè aniversari.
Per això demana que totes aquestes nenes es reuneixin diumenge que ve, 8 de juny, a les 12 del migdia a l'Hivernacle del Parc de la Ciutadella de Barcelona. D'una manera o altra, explica Montellà, les nenes estan involucrades en aquesta història. "Al cap de 70 anys els nens continuen sent el motor de la història", com va explicar l'antiga mestra suïssa a la historiadora catalana.
De moment ja s'ha pogut contactar amb algunes d'aquestes Elnes i fins i tot han demanat afegir-se a la fotografia dues mares que porten una Elna a la panxa. També hi ha el cas d'una mare que va posar Elisabeth a la seva filla, en homenatge a aquesta activista suïssa que va ajudar a parir dones exiliades que estaven en camps de concentració a la Catalunya Nord.





La veritat és que la iniciativa és molt maca, si en voleu saber més informació aquí teniu el blog de la historiadora que va descobrir el cas de la Maternitat d'Elna:
sentimentsaflordepell.blogspot.com