Tot i que la paraula exacte no seria vacances...

Subhasta en pessetes

Aquells que encara tingueu pessetes en algun calaix, no les aneu a canviar! Dimarts a http://www.pesetaexperience.com/ es fa una subhasta en pessetes a través d'internet. Si subhasten des d'una vespa per un preu incial de 1.145 pessetes, una càmera de fer fotos lomo per 425 pessetes, una nevera des de 1.240 pessetes, i moltes altres coses.

Però la inicativa, que no ha passat desaparcebuda per alguns mitjans de comunicació, té al darrera una marca d'alcohol. Així doncs, es tracta d'una manera de fer publicitat com una altra. No obstant, la iniciativa no deixa de ser curiosa. I si, a més, fas el canvi en euros, la proposta surt molt a compte a aquells que hi participen!

Sark, l'últim reducte feudal

L'illa de Sark és l'últim reducte feudal que encara queda a Europa. Es tracta d'una illa d'uns 500 habitants situada al canal de la mànega on els paisatges recorden les costes irlandeses, no hi ha esfalt ni cotxes i molts dels seus habitants parlen francès i anglès. No paguen impostos i viuen, sembla ser, feliçment. Però fa un parell d'anys uns bessons que formen la vintena fortuna d'Anglaterra van volar enderrocar el feudalisme apel·lant que no es complia amb els Drets Humans (que fa anys va abolir aquest sistema). Així, es van convocar unes eleccions on s'hi van presentar candidats a favor d'aquests germans i candidats a favor del senyor feudal. Contra pronòstic dels que no viuen a l'illa i es creuen que això del feudalisme forma part de temps difícils i passats, no va sortir elegit cap candidat proposat pels germans.
El programa '30 minuts' del diumenge passat explicava molt bé aquest procés que va viure l'illa, però sobretot donava a conèixer una manera alternativa o diferent de viure.

El reportatge de '30 minuts': www.tv3.cat/videos/945629

La pàgina web de l'illa: http://www.sark.info/

Cames de Seda

“Amb el comandament als dits passa nerviosament d’una cadena a l’altra i no en mira cap. S’entreté una mica escoltant la noia que llegeix les notícies, tant elegant, li agrada la brusa que porta, i les arrecades, sempre tot el luxe de cintura en amunt, perquè la taula no li deixa veure res més que els braços, el pit, el rostre. No sap mai gaire, exactament, què passa al món: a vegades fa veure que llegeix el diari, el comença per l’última pàgina i l’abandona abans d’arribar a la primera, deprimida. Abaixa del tot la veu, mira el rellotge i sospira. Mai no li havien passat les hores tant a poc a poc, mai no se li havien fet els dies tan llargs, interminables, com aquests.”

Del llibre Cames de Seda, de la Maria Mercè Roca.

Perquè, i a pesar meu, es pot viure sense estar atent a la premsa (que últimament només porta males notícies).