diumenge, 15 de juny de 2008

La maternitat d'Elna, sentiments a flor de pell



"La Remei era modista a Badalona, i en el darrer moment, quan tenia pocs minuts per pensar què s'enduia a l'exili, va triar una capsa de fils. Al camp de concentració d'Argelers, a França, quan tot s'esfondrava, quan ja no quedava ni un bri d'esperança, obria la capsa de fils de colors i els contemplava. Aquells colors li servien per superar la grisor de la seva vida". El llibre La maternitat d'Elna, de la historiadora Assumpta Montellà, explica la història de la Remei, de la María i de la Joana. La història de tres dones que van viure l'exili espanyol, després que una Guerra Civil molt cruenta fes estralls a casa nostra i, especialment, a Catalunya. Però aquestes tres dones, com tantes altres, tenen un nexe comú; el nexe del llibre: la maternitat on van parir tantes dones que es trobaven exiliades en el patiment dels camps de concentració francesos. Una maternitat suïssa presidida per una jove de vint-i-cinc anys, l'Elisabeth Eidenbenz, que encara avui, als seus noranta-cinc, recorda amb pèls i senyals tots els detalls d'aquest capítol de la nostra història.

Tot va començar quan des del diari Avui em van encarregar un reportatget: des de que l'Assumpta va escriure un llibre narrant la història d'Elna, moltes mares van decidir posar aquest nom a les seves filles. I l'escriptora volia reunir aquestes Elnes que no tenen més de quatre o cinc anys per fer-los una fotografia i regalar-la a l'Elisabeth. Jo vaig decidir que quan tingués temps llegiria el llibre. I quasi entre llàgrimes he decobert una part de la nostra història que no ens han explicat gaire: que els francesos, a diferència del que pensen molts, no van acollir tant bé als exiliats. I com, després d'una guerra civil, en va venir una de mundial. De com el patiment no s'acaba quan sembla que un bri de llum entra per la finestra. Que hi ha moltes coses per fer encara avui.

Perquè els records són, en part, el motor de la història. Per això, llegint aquest llibre, descobrim "un oasi de pau en mig de tant dolor", com narra una de les pròpies protagonistes, on els nens neixien i creixien sans mentre la major part dels exiliats patien les dures condicions dels camps de concentració. Perquè els camps de concentració no han estat només obra dels alemanys i de la Segona Guerra Mundial. Sort de dones com l'Elisabeth Eindenbenz i de la maternitat d'aquesta població Rosselonesa, Elna.

1 comentari:

SuPeRSoNiC ha dit...

ja mel lligire ;-)