dissabte, 25 de març de 2017

Fa bon temps

S'allarga el dia...


El sol ja escalfa.
Aviat canviaran l’hora,
i aprofitarem més la llum de dia.
Ens vestirem lleugers de roba,
ensenyant carn i ungles pintades,
però amagarem les cicatrius (que el sol les perjudica)
i taparem les nafres fosques, que agafaran color daurat.
Banyarem la carn amb sal, que tot ho desinfecta,
mentre les ferides obertes couen i s’assequen després al sol.

Però fa bon temps, i escalfa l’ànima.

diumenge, 5 de març de 2017

‘La dona immòbil’, la fragilitat de la vida

La fragilitat de la vida i de l’amor, el pes del passat en el present i el poder de les circumstàncies. Joan Barril va descriure això i molt més a la seva última novel·la, La dona immòbil, publicada pòstumament, i on va sortir una de les seves millors parts com a novel·lista. Barril crea en aquest llibre un gènere nou, difícil de classificar, amb un narrador que tot ho veu, però deixa lliure la interpretació.

La dona immòbil, té com a centre d’atenció una dona, l’Helena Graus, que fa gravitar al seu voltant quatre homes amb els quals ha mantingut algun tipus de relació sentimental: el marit, polític en campanya i favorit a les enquestes; l’amant, pianista de renom; el ric i solitari crack borsista amb qui va mantenir una relació durant la joventut; i un vell amic, metge del poble on l’Helena ha passat tants moments clau de la seva vida.

A causa de l’infortuni de les circumstàncies, els quatre homes es trobaran aïllats en una casa de muntanya on afloraran sentiments, records i sobretot pors. Però, contra tot allò previst, a la trobada si sumarà sense ser-hi convidat un altre presència masculina que posarà en relleu com d’importants són mesurar les acciones de les nostres vides perquè en qualsevol moment el passat ens pot perseguir i recordar els nostres actes condicionant el futur i, llavor sí, fent aflorar la por, aquesta vegada la por al futur.

divendres, 13 de gener de 2017

‘Germà de gel’, glaç quotidià

Com un pou de glaç, aquell forat al terra de les muntanyes que anys enrere acumulava neu per un bon propòsit, Alicia Kopf, nom artístic d’Imma Ávalos Marquès, ens desgrana a Germà de gel els espais mentals de la protagonista, on acumula informació relacionada amb expedicions polars. Una recopilació de retalls i informació real que la mateixa protagonista utilitza per fer un símil amb la seva vida, marcada per un germà autista, que dóna nom al llibre, i per una fredor familiar (pare absent, mare tancada en si mateixa) que no serveix per fer ninots de neu, sinó per demostrar que el 75 % del cos humà està fet d’aigua, i que l’aigua en estat sòlid es transforma en glaç i de retruc ho fan les relacions humanes.


Alicia Kopf descriu estats anímics, introspecció, com pot fer-ho David Vann (no és casualitat que aquest hagi nascut a Alaska, com potser tampoc ho és que Kopf ho hagi fet a Girona i no en una gran metròpolis). Entre el dietari, l’assaig, i fins i tot la guia de viatges (a la tercera i última part ens explica l’expedició personal a Islàndia), el llibre es divideix en tres parts que es poden desgranar en moltes més, com si observéssim els flocs de neu que cauen i la dificultat de trobar-ne dos d’iguals.

La singularitat de Germà de gel l’ha portat a rebre el Premi Documenta 2015 i de retruc el Premi Llibreter 2016 (ambos, premis dels quals refiar-se), el que demostra que l’experimentació narrativa i cultural no està renyida amb el públic, sinó al contrari, i que tot plegat, com a lectors, ens fa una mica més savis i sensibles.

Amb Germà de gel et pots sentir identificat o no, però sí que els nascuts als vuitanta s’hi sentiran retratats; perquè la precarietat, la soledat i la recerca d’escalfor metafòrica són constants en aquesta generació camaleònica capaç d’adaptar-se un món cada cop més fred personalment. Malgrat la preparació i les dificultats que necessiten les expedicions polars i l’obsessió de la protagonista, “l’àmbit domèstic pot ser el territori més difícil d’habitar”, com ens diu a les seves pàgines.

dimecres, 30 de novembre de 2016

‘Una vida millor’, casualitats que ens fan canviar de rumb


La subtilesa dels petits detalls, de com les trobades casuals ens poden fer canviar el rumb de la vida, de no conformar-se a una vida donada i arriscar encara que això impliqui perdre la seguretat.

L’Anna Gavalda torna a teixir dos relats sublims, amb aquesta senzillesa que només ella i pocs més tenen la capacitat de transmetre, on descriu la vida de dos joves actuals desencantats: la Matilde, rebel, artista incompresa, que oblidar-se la seva bossa a un cafè li farà canviar els principis; i l’Yann, que es deixa portar per la inèrcia però un sopar improvisat amb el veí el fa virar de rumb vital.

Una vida millor descriu a dos joves formats però desencantats, en aquest cas a la Matilde o l’Yann, però que podríem ser tu i jo. Compromesos i sensibles, en un entorn on prendre les decisions correctes suposa tot un repte.

A estones ens vindrà al cap la Camille de Junts i prou, a estones ens recordarà la prosa de L’estimava, o a voltes la de A gust amb la vida. Una vida millor podria ser perfectament el preludi de la carrera de Gavalda, ja que inclou tot allò que la caracteritza: una forma d’escriure actual i senzilla, que passa per sentiments i sensacions no només de puntetes, i que ens recorda la fragilitat de la vida i els esdeveniments amb uns personatges que es consolen amb els altres o amb ells mateixos per sobreviure.

La millor lectura per una tarda d’hivern! 

*Publicat al portal La Cultura No Val Res

dimecres, 26 d’octubre de 2016

‘L’home de lava’, entre Dinamarca i Catalunya



Entre la novel·la negre, la romàntica, la detectivesca i altres gèneres que, probablement, encara s’han d’inventar. L’Anna Molina escriu un llibre divertit i intrigant, ideal per llegir d’una tirada a casa, al bus o a la platja. Un llibre difícil de classificar, probablement com l’Anna, nascuda a La Vilella Baixa (Priorat) i instal·lada a Dinamarca des de 1996, amb la qual cosa la seva prosa i imaginació beu de les dues cultures.

L’home de lava explica històries paral·leles però que tenen ja des del principi molts nexes en comú. Per un costat, en Fairbrother (anglès) i en Lars (danès) que es coneixen a Lanzarote i tenen impulsos vitals, cadascun a la seva manera, un més carnals, i l’altre mentals. Per l’altre costat en Sigurd, també danès, que es troba en busca del seu pare. Tots els personatges es veuran immersos inesperadament a un viatge també tant físic com mental, amb algunes peripècies a l’estil L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra, però sense exagerar-les, més creïbles i sinceres.

L’home de lava és una d’aquelles troballes que fas a La Setmana del Llibre en Català, que et recomana l’editor, Francesc Gil, i que no et defrauda. Editorial Saldonar demostra així ser una petita gran editorial, sobretot independent i que fomenta la lectura en català.