Impost de Successions a Catalunya

A Catalunya es paga un Impost de Successions fins a 100 vegades més elevat que en altres Comunitats Autònomes d'Espanya. Per això, des de la pàgina web www.nosuccesions.org han engegat una campanya publicitària perquè la gent conegui aquest impost i la repercussió que té. A partir d'aquest dilluns, la campanya engega amb tot el seu potencial. A Barcelona i a Lleida alguns autobusos mostraran la seva publicitat.

El bon màrqueting de Freixenet

Com molt bé expliquen avui els mitjans de comunicació, l'empresa Freixenet ha decidit que aquest any passarà el mateix anunci de les bombelles Freixenet de l'any passat (on hi sortien les nedadores capitanejades per la Gemma Mengual) "degut a la crisi". M'agradaria creure que a Freixenet també els efecta molt la crisi, però tot em fa pensar que aquesta es tracta d'una estratègia més de màrqueting. D'aquesta manera, la majoria de mitjans de comunicació (fins i tot aquest blog) parlen de la marca de manera gratuïta. A més a més, alguna ànima caritativa decidirà comprar Freixenet enlloc d'una altre marca per "ajudra-los a superar la crisi". La llàstima és que en moments així, empreses grans com aquesta hauríen de dinamitzar el comerç, la publicitat i molts altres sectors perquè n'hi ha que possiblement pateixen la crisi molt i molt més que aquesta empresa de caves...

Esloúltimo, una nova forma comecial

Pagar cinc euros cada sis mesos i poder emportar-te a casa cinc productes diferents cada quinze dies, com si es tractés d'una tarifa plana. Aquesta és la idea de la botiga Esloúltimo, que ha obert les portes recentment a Barcelona (i que aviat també ho farà a Madrid). La iniciativa prové del Japó i beneficia tant a empresaris com a consumidors. L'avantatge per als compradors és més que evident, ja que si pot trobar productes electrònics, de bellesa o alimentaris entre altres a un mòdic preu. Les empreses productores en canvi, podran exposar el seu producte i saber si funciona al mercat sense gaires costos afegits. Es tracta doncs d'una molt bona iniciativa comecial on l'únic requisit és que els consumidors no podran repetir producte.

Timer: amor amb garanties

Una espècie de braçalet d’última generació implantat al canell assenyala la data exacte (en dies, hores, minuts i segons) en què coneixerem la nostra parella ideal. Aquest és l’argument de Timer, una pel·lícula que es va estrenar aquest dimarts a la 42ena edició del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Més que de cinema fantàstic es tracta d’una comèdia “alternativa”, per això aquells que sense ser gaire amants del terror i del fantàstic anaven al Festival de Sitges i es trobaven amb una pel·lícula d’aquestes característiques se’ls feia la boca aigua.
Jac Schaeffer, la directora de Timer, ha col·laborat en diversos llibres d’humor, per això a la pel·lícula se n’hi poden trobar petites dosis. No obstant, les primeres incursions de Scheffer al cinema van estar amb el curtmetratge Ava Elderberry (2003) i amb el documental Foster Stories (2003).
En quant al repartiment, Emma Cauldfield és l’actriu principal, que interpreta a Oona, una dona angoixada perquè el seu Timer (l’aparell el qual parlàvem) està en blanc. Per tant, fins que la seva mitja taronja no se l’implanti, no sabrà el temps que queda per coneixer-la. Tot i que l’argument pot semblar enrevessat, la història es resol fantàsticament bé. Així, si al final arriba als cinemes catalans de cara a la primavera que ve, no dubteu en anar-la a veure i en reflexionar si val la pena o no tenir garanties en tot, fins i tot en l'amor.

Una llaminadura

La publicació de la segona novel·la de Muriel Barbery promet, sobretot, als amants de la gastronomia. Per aquesta raó, Una llaminadura ha estat premiada com el Millor Llibre del Món de Literatura Gastronòmica pel Salon Internacional du Livre Gourmand. Els que busqueu prosa àgil i acció però, absteniu-vos.
Una llaminadura es situa al mateix bloc de pisos del número 7 de la rue de Grenelle, el mateix lloc on es situava l’aclamada L’elegància de l’eriçó. Aquesta vegada però ens desplacem fins el veí del quart pis, el senyor Arthens, un reconegut crític culinari que està a punt de morir (de fet, si abans s’ha llegit L’elegància de l’eriçó ja se sap que es mor, però això és irrellevant).
A través de diferent personatges i del record que té el senyor Arthens de varis gustos es va construint el seu personatge. D’aquesta manera, el lector va establint lligams amb la novel·la. D’acció n’hi ha poca, molt poca, i la traducció al català (com ja passava amb L’elegància) és una mica feixuga. Els amants de la gastronomia però (aquells amants de veritat) el llegiran molt a gust. Això sí: paciència amb les descripcions!

Shifthappens, veritats com un temple

Karl Fish i Scott McLeod (els impulsors de Shifthappens) han tornat a treure un vídeo de la sèrie Did you Know?. Aquesta vegada volen fer reflexionar sobre els mitjans de comunicació i la tecnologia, i el vídeo és el tràiler utilitzat al Media Convergence Forum, un esdeveniment que es celebrarà el 20 i 21 d'octubre a Nova York.
Els vídeos d'aquests dos professor conviden a reflexionar sobre el passat, el present i el futur. En definitiva, sobre el món que ens envolta. I per fer-ho només utilitzen estadístiques.

Aquí us deixo l'últim vídeo de la sèrie (amb subtítols en català):


I aquí els anteriors vídeos de la sèrie:
1er vídeo (agost 2006 / gener 2007)


2n vídeo (juny 2007)


3r vídeo (octubre 2008). Es tracta d'un remake de la primera versió.

Fer pipí a la dutxa és sinònim d'estalviar aigua

Molts de nosaltres encara recordem la Mercedes Milà, presentadora del programa Gran Hermano, explicant que "li encantava pixar a la dutxa". Doncs bé, com explicava aquest diumenge en Quim Monzó al seu article setmanal del Magazine de La Vanguardia, la televisió del Brasil passa un anunci d'una ONG d'aquest país, S.O.S. Mata Atlàntica, que encoratja a tothom a fer pipí a la dutxa per estalviar aigua. D'aquesta manera s'estalviarien molts litres d'aigua (s'estima que fins a 4.380 de litres per persona a l'any, segons l'ONG) ja que no s'hauria de tirar de la cadena. La Mercedes Milà doncs, no estava tant equivocada.