La lectura ens salva

Ara just fa un any, durant la presentació del darrer llibre d’en Jordi Cuixart a la llibreria Ona de Barcelona, Aprenentatges i una proposta, en Cuixart explicava que va proposar-se enfocar la seva estada a la presó com si fos un retir espiritual. Costa de creure, però només calia veure la serenor amb la què en aquell moment explicava les coses i la poca rancúnia que tenia cap a certes persones i circumstàncies (desconec si això segueix així).

En Cuixart, durant la seva estada a la Presó de Soto del Real i al Centre Penitenciari de Lledoners, va començar a practicar meditació, a fer ceràmica i a llegir o rellegir tots aquells llibres pendents. Si d’una cosa es disposa a la presó és de temps -el que falta a molts dels que ens creiem lliures-. La màxima d’en Cuixart, doncs, era “estar concentrat en un mateix” per poder trobar la felicitat dins seu, ja que, com ens recordava, en les circumstàncies que es trobava, la felicitat no era precisament a fora.

És molt bonic pensar que un pot trobar la felicitat en les lectures i que ens facin oblidar el que estem vivint i les circumstàncies que ens envolten. Per alguns, per exemple, llegir va ser imprescindible durant el confinament. Per altes -jo inclosa- va se impossible trobar la concentració per fer-ho.

A Aprenentatges i una proposta en Jordi Cuixart anomena moltíssimes lectures que va fer durant aquests quasi quatre anys entre reixes. Un dels primers llibres que va llegir -i re-llegir- va ser Tòquio blues del japonès Haruki Murakami -que aquestes alçades ja no necessita presentació- i, preguntat per l’ocasió, Cuixart ens recordava que una de les lectures que més el van marcar va ser Walden, o la vida als boscos, un relat basat en fets reals de l’escriptor i pensador Henry David Thoreau, que va passar en una cabana dos anys, dos mesos i dos dies, on observa la natura i el canvi de les estacions.

Darrerament el pas del temps està més present que mai en les vendes editorials -només cal tenir present l’èxit del quartet estacional de l’escriptora Ali Smith-, la qual cosa em fa pensar que potser estem massa poc connectats amb la natura i hem de valorar seriosament substituir la vida a les ciutats per veure el canvi de colors de fulles dels arbres -més enllà d’una escapada de tardor a la Fageda d’en Jordà-.

La lectura, com el contacte amb la natura, fa de salvavides en situacions extremes. I ja està el món prou boig com per començar a pensar en “salvar-nos” d’alguna manera, no?