dissabte, 3 de gener del 2009

Cames de Seda

“Amb el comandament als dits passa nerviosament d’una cadena a l’altra i no en mira cap. S’entreté una mica escoltant la noia que llegeix les notícies, tant elegant, li agrada la brusa que porta, i les arrecades, sempre tot el luxe de cintura en amunt, perquè la taula no li deixa veure res més que els braços, el pit, el rostre. No sap mai gaire, exactament, què passa al món: a vegades fa veure que llegeix el diari, el comença per l’última pàgina i l’abandona abans d’arribar a la primera, deprimida. Abaixa del tot la veu, mira el rellotge i sospira. Mai no li havien passat les hores tant a poc a poc, mai no se li havien fet els dies tan llargs, interminables, com aquests.”


Del llibre Cames de Seda, de la Maria Mercè Roca.

Perquè, i a pesar meu, es pot viure sense estar atent a la premsa (que últimament només porta males notícies).