dissabte, 1 d’agost del 2009

La solitud dels nombres primers


Els nombres primers són divisibles només per la unitat i per ells mateixos. S’estan al seu lloc en la infinita sèrie dels nombres naturals, enclosos igual que tots entre dos més, però un pas més enllà respecte els altres. Són nombres suspectes i solitaris i per això en Mattia els trobava meravellosos. [...] En una assignatura de primer curs, en Mattia havia estudiat que entre els nombres primers n’hi ha alguns que encara són més especials. Els 
matemàtics els anomenen primers bessons o primers entre ells: són parelles de nombres primers que estan de costat, més ben dit, quasi de costat, perquè entre ells sempre hi ha un nombre parell que els impedeix tocar-se realment. [...] En Mattia pensava que ell i l’Alice eren així, dos primers bessons, sols i perduts, propers però no pas prou per tocar-se realment.”

En Mattia i l’Alice són els protagonistes de La solitud dels nombres primers, una novel·la del joveníssim Paolo Giordano guanyadora del Premi Sterga. Un llibre excel·lent que explica la història de dues persones que, per circumstàncies de la vida, viuen la solitud de massa a prop i han d’afrontar les pors a la seva manera. A causa d'això els protagonistes tenen una vida molt rica interiorment però, malauradament, buida socialment.

La història que explica Giordano entremescla amor i amistat, pors i rancúnies. En definitiva, posa la pell de gallina de tal manera que la novel·la absorbeix i te la llegeixes en un parell de tardes. Mirant la fotografia de l’autor que acompanya la seva biografia penso que qui sap si darrera la seva mirada no si amaguen les mateixes pors que les d’en Mattia. O potser les de l’Alice. 

El llibre ve a explicar-nos com un petit segon, una decisió que ens pot semblar a vegades insignificant, pot canviar les nostres vides i trasbalsar-les. "Les decisisons es prenen en pocs segons i es paguen tot el temps que queda", pensa en Mattia. L'autor ha sabut descriure molt i molt bé la psicologia dels personatges, per això no és d'estranyar que La solitud dels nombres primers, com explica la contraportada, estigui en vies de publicació en vint-i-nou llengües. Simplement és un llibre d'aquells que s'han de començar sense saber gaire de què van (per això no he volgut desvetllar gaire la trama) i deixar emportar-se.

**
Títol: La solitud dels nombre primers
Autor: Paolo Giordano (traducció d'Anna Casassas)
Editorial: Edicions 62