dimarts, 24 de maig de 2011

Si tu em dius vine o deixo tot... però digue'm vine


Quan un llibre amb poques pàgines costa de llegir, és perquè li falta alguna cosa. Allò que el que fa imprescindible, la “sal de la vida” que en dirien alguns. I això és el que li falta a l’últim llibre de l’Albert Espinosa.

Si tu em dius vine o deixo tot… però digue’m vine agafa part del títol d’un bolero i hi afegeix l’essencial: “digue’m vine”.


Sota aquest títol si amaga en Dani, el protagonista, un noi que es dedica a buscar nens desapareguts. El mateix dia que la seva parella l’abandona, rep la trucada d’un pare desesperat que li demana ajuda. I partir d’aquest moment en Dani farà un tomb pel records de la seva vida. Des del meu punt de vista, un tomb massa excessiu. Ja que a mesura que es va llegint a una li dóna la sensació que l’autor ha anat escrivint sense cap guió previ. I, com a conseqüència, en surt un text poc literari i que abusa dels punts suspensius.

La segona novel·la d’Espinosa va ser un èxit de vendes el passat Sant Jordi, la qual cosa indica que la venda de llibres depèn més de la promoció que se’n faci que de cap altre cosa. Això, o que a Catalunya tenim un nivell d’exigència literària bastant baix (que també). El que és cert és que l’èxit de la sèrie Polseres Vermelles, de la qual l’Albert Espinosa n’era guionista, hi ha jugat molt a favor. Tot i així, abans ja havia fet una primera incursió en el món de la novel·la amb el llibre Tot el que podríem haver estat tu i jo si no haguéssim estat tu i jo (el qual no he tingut el gust de llegir...).

Això sí, Si tu em dius vine o deixo tot… però digue’m vine no serà literatura però si que és recomanable com a llibre d’autoajuda, ja que té algunes reflexions que no estan malament a nivell personal. Ja que l’Albert Espinosa, després d’haver patit un càncer als 13 anys, d’haver-l’hi amputat una cama, el pulmó esquerra i una part del fetge, ens pot donar lliçons de vida. Per passar-se 10 anys entrant i sortit de l’hospital és tot un exemple de superació personal i optimista de mena.

Primer es va donar a conèixer amb el seu llibre El món groc, on ens parlava de la seva filosofia particular (no es tractava estrictament d'una novel·la). I en el món cinematogràfic ha destacat pels guions de pel·lícules com la recent Herois, No me pidas que te bese porque te besaré, Planta 4, Tu vida en 65’ i algunes altres; a més de col·laborar en varies sèries de televisió.
Així i tot, Si tu em dius vine... no està malament per tractar-se d’un llibre escrit per un enginyer industrial...!


**
Títol: Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine
Autor: Albert Espinosa (traducció de Sílvia Pons Pradilla) --L'original està escrit en castellà!
Editorial: Rosa dels vents