dilluns, 8 d’agost del 2011

A gust amb la vida, lectura d’una tarda



Encara que pel nom pugui semblar-ho, l’Anna Gavalda no és una escriptora catalana, sinó francesa, concretament nascuda en un suburbi de classe alta a París. Però la seva manera d’escriure, neta i senzilla, podria equiparar-se a les grans escriptores catalanes.

Autora de vàries novel·les i guanyadora de diversos premis, es va donar a conèixer sobretot amb el llibre M’agradaria que algú m’esperés en algun lloc, una col·lecció de relats curts. A partir d’aquest moment, la seva carrera va esdevenir imparable. Fins al punt que un dels seus llibres, Junts i res més, va tenir versió cinematogràfica (pel·lícula amb el mateix nom que explica la vida de quatre persones que viuen juntes i on hi sortia la coneguda actriu d’Amelie, Audrey Tautou).

El seu darrer llibre, A gust amb la vida (edicions 62), publicat l’any passat, explica la història de quatre germans que ja han passat la trentena i que, desbordats per la rutina, deixen de banda per una tarda els pensaments dels fills i dels divorcis.
Tot comença quan la Garance, en Simon i la Lola s’escapoleixen del casament del seu cosí amb l’excusa d’anar a buscar arròs i van a visitar el seu germà petit, en Vincent, que treballa de guia turístic en un castell. D’aquesta manera, els quatre passaran una tarda envoltats de confidències i records, i on no es deixaran emportar per res ni per ningú. Seran ells mateixos per unes hores.

A gust amb la vida és una novel·la curta, tant que curta que és pot llegir perfectament en una tarda, però que és tendra i plena de petits detalls. On no hi passa res concret, però hi passen moltes coses alhora. Es podria dir que és un d’aquells llibres que fan reflexionar a un mateix sobre el cicle vital i els petits moments de cadascú. Per aquells que necessiteu un llibre per passar el dia a la platja és ideal!

**
Títol: A gust amb la vida (en castellà La sal de la vida)
Autor: Anna Gavalda (traducció catalana d'Oriol Sánchez Vaqué)
Editorial: Edicions 62 (en castellà Seix Barral).



*Publicat al portal digital La Cultura no Val Res