Barrabum!

Mark Haddon és de sobres conegut per la seva novel·la El curiós incident del gos a mitjanit (2003), guanyadora de diversos premis i molt aclamada pels lectors, que explica les aventures d’un nen de 15 anys amb síndrome d’Asperger.

Per això, si us dirigiu a la biblioteca més propera a buscar lectures, no us deixeu seduir pel que un dia van ser els llibres d’aquest autor anglès.

El seu darrer llibre, Barrabum!, acostuma a estar col·locat a la 

secció de novel·les adultes però, en tot cas, no hauria de ser així. Ja que es tracta d’un llibre més recomanable per a nens de 10-12 anys que no per a persones que van quedar fascinades per les aventures d’en Christopher a la famosa novel·la de Haddon.

Barrabum! però, encara que es publiqués en català per La Magrana el 2010 per primera vegada, havia estat escrit molt abans, el 1992, sota el títol de Gridzbi Spudvetch!. Amb aquest nom més aviat ridícul i impronunciable però, no deuria tenir gaires ventes, així que l’autor, impulsat pels seus editors, el va actualitzar i l’hi va canviar el títol.

El llibre explica les aventures d’en Jim i en Charlie, dos amics que un dia posen un walkie-talkie a l’aula de professors de l’escola per esbrinar si és cert el que la germana d’en Jim li va explicar: que el volen fer fora del col·legi. Però enlloc de descobrir si és cert o no el que els hi ha explicat la germana, descobreixen una conversa misteriosa i inintel·ligible entre dos professors. A partir d’aquí, els dos amics intentaran descobrir què és el que diuen i per saber-ho s’embrancaran en un seguit d’aventures.

Tot i que les aventures enganxen i el lector voldrà saber com acaben, l’escriptor anglès no acaba de resoldre gaire efectivament el misteri, i el final moltes vegades pot resultar decebedor. Per això el més recomanable és començar el llibre sense gaires expectatives o bé deixar-lo directament pels més petits de la casa, on podran començar a aprendre el valor de l’amistat.

**
Títol: Barrabum!
Autor: Mark Haddon (traducció d'Anna Mauri i Batlle)
Editorial: La Magrana

*Publicat al portal digital La Cultura no Val Res