‘La terapeuta’, una novel·la sobre angoixes, pors i complicitat

Acabada de sortir del forn, la segona novel·la de Gaspar Hernández, després de l'èxit d'El Silenci.

L’Hèctor és un actor que pateix crisis d’ansietat després d’haver presenciat un assassinat en un pàrquing. La

cara de la víctima li sona, però no aconsegueix recordar de què. I per intentar superar les crisis i recordar (que important és recordar per passar pàgina!) necessitarà l’ajuda d’una psicòloga, qui la va atendre el dia del crim, l’Eugènia Llort. Però el que no sap el protagonista és que l’ajuda és mútua.

Gaspar Hernàndez ha construït una novel·la fantàstica, diferent, on es fa dificilíssim separar el que és realitat del que és ficció. Tant breu i tant real que la llegeixes d’una tirada.

A La terapeuta, l’autor repassa els grans temes de l’actualitat, i fa incís en “les ments sobrecarregades d’estímuls” que fan que cada vegada costi més escoltar els altres i escoltar-nos a nosaltres mateixos, amb qui, també cada vegada, som més exigents.

Fa un relat sobre la importància de la complicitat entre les persones, i sobre la incertesa, perquè “potser l’amor, com la física, necessita una dosi d’incertesa”.

Una novel·la per subratllar, que dóna frases memorables i que ens podem aplicar. “La vida ens va donant senyals. La qüestió és com interpretar-los”, diu la psicòloga. I el mateix amb La terapueta!