La fragilitat de la vida i de l’amor, el pes del passat en el present i el
poder de les circumstàncies. Joan Barril va descriure això i molt més a la seva
última novel·la, La dona immòbil,
publicada pòstumament, i on va sortir una de les seves millors parts com a
novel·lista. Barril crea en aquest llibre un gènere nou, difícil de
classificar, amb un narrador que tot ho veu, però deixa lliure la
interpretació.
La dona immòbil, té com a centre d’atenció una dona, l’Helena Graus, que
fa gravitar al seu voltant quatre homes amb els quals ha mantingut algun tipus
de relació sentimental: el marit, polític en campanya i favorit a les
enquestes; l’amant, pianista de renom; el ric i solitari crack borsista amb qui
va mantenir una relació durant la joventut; i un vell amic, metge del poble on
l’Helena ha passat tants moments clau de la seva vida.
A causa de l’infortuni de les circumstàncies, els quatre homes es trobaran
aïllats en una casa de muntanya on afloraran sentiments, records i sobretot
pors. Però, contra tot allò previst, a la trobada si sumarà sense ser-hi
convidat un altre presència masculina que posarà en relleu com d’importants són
mesurar les acciones de les nostres vides perquè en qualsevol moment el passat
ens pot perseguir i recordar els nostres actes condicionant el futur i, llavor
sí, fent aflorar la por, aquesta vegada la por al futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada