Pocs saben que John Lennon, cansat de la seva vida d’estrella, va decidir
el 1967 comprar-se una illa anomenada Dorinish, a la Badia de Clay -costa oest d’Irlanda-,
per fugir dels pensaments que, en aparença, el turmentaven. I, precisament
perquè se’n sap tant poc, l’escriptor irlandès Kevin Barry es va posar a
investigar i a confabular el perquè d’aquesta decisió del Beatle donant lloc a
un del llibres més peculiars que es poden llegir: Beatlebone.
Guanyadora del premi Goldsmith el 2015, guardó que destaca precisament la capacitat
creativa de la ficció i editat per Raig
Verd / Rayo Verde, Beatlbone esdevé un relat entrellaçat,
que combina esdeveniments reals, ficció i recerca periodística d’una forma
inaudita.
Beatlbone recrea la visita de Lennon a la seva illa
on, fugint dels paparazzis, pretén trobar solitud i alliberar-se dels seus
turments. Durant el viatge per arribar a l’illa l’acompanyarà el guia Cornelius
O’Grady, amb qui viurà aventures quixotesques o d’altres de surrealistes com la
visita a l’Amethyst Hotel, on trobarà
tres penjats que posen en pràctica la
Teràpia del Crit d’Arthur Janov (del qual el mateix Lennon en va ser deixeble i
va tenir una gran influència en el seu àlbum en solitari de 1970 Plastic Ono Band).
Amb diàlegs simples però punyents i una prosa ben neta, Barry pot arribar o
bé a reconciliar Lennon amb el lector o bé a fer-lo odiar als seus seguidors. I
és que Beatlebone és un d’aquell
libres que, per bé o per mal, no pot deixar indiferent a ningú. Embolcallada
amb una aura de misteri i verdor només propi d’indrets com Irlanda, es tracta,
sobretot, d’un treball literari que narra una crisi existencial que, siguem
sincers, ens podria passar a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada