No sé on, vaig llegir: "Quants crits no cridats".
I quanta raó tenia qui ho va escriure!
Hauríem de cridar més -i més alt-.
Fins que ens senti tothom i fins a impregnar tots els racons.
Desfogar-nos fins quedar-nos afòniques, rendides i sense cap fil de veu.
Perquè ja n'hi ha prou de tants murmuris i d'acotar sempre el cap.
Cridem tot el que puguem i més, amb veu forta, amb decisió.
Fins que no ens quedi ni un bri d'aire, ni cap xisclet per reprimir.
Que ja n'hi ha prou!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada