Així, de sobte,
he retrobat paisatges oblidats i costums de sempre.
La quietud del vespre,
el tractor llaurant i les primeres bales de palla,
la flor de colza,
les espigues,
els ceps...
i les roselles tímides treuen el cap com mai.
"Aquest any n'hi ha de liles!", penso.
Gall, gallina o pollet.
Potser casa és això: retrobar-ho tot i estimar-ho com res.
1 comentari:
Com ho trobo a faltar!! i A TU!!! ****
Publica un comentari a l'entrada