No sóc ningú.
Un cos, uns peus, dues mans.
L'essència que s'esfuma i els teixits que perduren.
Però s'aniran descomposant,
com els bolets llefiscosos i corcats
d'una tardor amb massa aigua i molta molsa.
La putrefacció dels éssers inerts,
que se'ls acaba l'ànima i es fonen amb el sòl.
Un tronc, barret, esponja.
Romandran les espores,
però qui sap si es donaran les condicions.
No som ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada