divendres, 3 de setembre de 2021

Dics

M’he quedat seca.
S’han construït dics,
com qui carena una nau lluny del mar.
Ja no em queden idees,
només aquelles restes brutes, salades, d’embastir el temporal.
Tombo de quilla i perdo el rumb.
Necessito tornar a sortir a navegar la vida.


dimecres, 28 de juliol de 2021

Foc

Focs, paranys, senglars.
I sense gent.
Al camp sí.
Respirar també.

Miro a l'infinit i no hi veig res: infinit.
Em giro i no hi ha ningú: silenci.

Fa calor.
Un altre incendi.
Sonen les sirenes i em defaig.
Apagueu-me! Apagueu-me!
Ningú em va advertir dels perills del camp.

dijous, 3 de desembre de 2020

Traïció

 
Hola bogeria!
Que em fas creure que sóc... però no sóc,
Que estimo... però no.
Que conservar els diacrítics és revolucionari
i que ser diferent una traïció.


divendres, 15 de maig de 2020

Tot i res


Així, de sobte,
he retrobat paisatges oblidats i costums de sempre.
La quietud del vespre,
el tractor llaurant i les primeres bales de palla,
la flor de colza,
les espigues,
els ceps...
i les roselles tímides treuen el cap com mai.
"Aquest any n'hi ha de liles!", penso. 
Gall, gallina o pollet.
Potser casa és això: retrobar-ho tot i estimar-ho com res.

dimecres, 1 d’abril de 2020

Badar


Perdre el temps badant… No sabeu quan pagaria per poder-ho fer!
Mirar per la finestra.
Veure el pit-roig, el pardal, la cuereta…
La natura obrint-se pas davant nostre, reprimida com ha estat durant tants anys!

Fins i tot la pluja es manifesta,
agraïda que el temps s’hagi aturat.

El que pagaria per perdre el temps badant: avorrir-me, llegir, sentir com passa el temps i veure créixer els espàrrecs.