diumenge, 16 de desembre de 2007

Essència tradicional

Essència és el títol del pessebre de la Plaça Sant Jaume d’aquest any, que tot i ser més tradicional que altres anys, no acaba de ser aclamat pels ciutadans

L’Emilio -pronunciant Emíliu insistentment-, d’uns 70 anys i veí del Barri de Ciutat Vella de Barcelona, contempla darrera les seves ulleres i amb els seus ulls petits el pessebre que aquest any ocupa la Plaça de Sant Jaume. “Aquest any el trobo maco, perquè és molt tradicional i s’ha d’anar a l’ho tradicional” diu sense deixar d’observar el naixement. I sense esperar cap més pregunta afegeix “Fa tres anys era horrorós, van fer un adefecio terrible”.
Encara avui, molta gent es pregunta com és que aquell Nadal de 2004 l’Ajuntament va permetre fer un pessebre que substituís la figura de la filadora, del pastor, del llenyador i de tants altres personatges típics que podríem trobar any rere any a la Fira de Santa Llúcia, per una escombriaire, un executiu amb mòbil, un parell d’estudiants i la figura que més és recorda: un butaner. A més a més, el naixement no era res més que la reproducció d’unes figures del Museu Etnològic de Catalunya, i tot ideat pels alumnes de disseny de l’Escola Massana. Els defensors d’aquest projecte deien que es tractava “d’un pessebre amb gent normal i corrent com poden ser-ho Jesús, Josep i la Mare de Déu”. Però entre aquests defensors no s’hi trobava quasi ningú de més de cinquanta anys.
Aquest any no tothom ha copsat l’essència del pessebre com ens diu el mateix títol, però no ha generat ni crítiques ni queixes. Potser és aquest el motiu pel qual molta gent encara no l’ha visitat. Ja ho va dir un sabi “fes que parlin de tu, encara que el que diguin sigui alguna cosa dolenta”.
“No si han matat la veritat, no li trobo molta cosa” diu la Carmen sense gaire entusiasme. El mateix entusiasme que mostren els treballadors de Parcs i Jardins de Barcelona quan se’ls pregunta per les figures del pessebre: “crec que són de guix”. Però s’equivoquen, les figures estan fetes de pasta de fusta, són d’un color uniforme i sense els trets de la cara gaire marcats. El mateix entusiasme que deurien tenir quan el construïen: els cubs-gàbies de ferro que representen els edificis de l’Eixample estan omplerts de Rosmarinus officinalis Prostratus i altres noms botànics amb tests i etiqueta del lloc de producció inclosa.
Amb una superfície de 299 metres quadrats, que ocupen una forma rectangular de 23 x 13 metres segons l’Ajuntament de Barcelona, n’hi ha hagut suficient per alguns espectadors. Així ho demostra una turista que comenta “que li agrada més que no pas l’estupidesa de pessebre que van fer a Logroño l’any passat, que els hi va costar molts calés i hi ha molt on gastar”. Tot i així, sabem la superfície total del pessebre i les espècies de plantes emprades però no el pressupost. I és que “aquest projecte que consta de dues parts ben diferenciades, una que representa la ciutat, i una altra, el paisatge natural i que ens convida a reflexionar sobre l’essència del Nadal”, no l’ha entès tothom. Com és el cas d’una dona de Briones, un poble de La Rioja, que “li ha agradat molt allò de les pedres, la troba una forma de delimitar perquè la gent no passi molt maca”. Així, a Barcelona, encara que es vulguin fer pessebres tradicionals deixant-nos de butaners i escombriaires sempre hi ha elements que confonen el personal.

1 comentari:

lauRa ha dit...

Queda molt millor així!