“Això és humor, no música”

El proper 24 de Maig Rodolfo Chikilicuatre representarà a Espanya a Eurovisió. El cantant ha esdevingut un fenomen de masses que destaca més pel seu “show” que per la música.

“Eurovisió ja no destaca per la música, sinó per l’espectacle”, comentava el Jordi, un estudiant de piano. Rodolfo Chikilicuatre doncs, l’ha encertat. El seu “perrea perrea” ja s’ha fet tant o més famós que el “la la la” de la Massiel, que va representar a Eurovisió el 1968. Tupé a l’estil Elvis i “una guitarra amb vibrador incorporat”, com la descriu el mateix Chikilicuatre, són tota la indumentària que necessita per triumfar des de “la Xina a Alcorcón”. La coreografia, coneguda com a “chiki chiki”, fa la resta. I tots a ballar el "breikindance", el "crusaito", el "maiquelyason" i el "robocop".
“Tot a la vida és com una cançó” deia la polèmica cançó escrita pel Duo Dinámico que cantava la ingènua de la Massiel. Actualment els paràmetres per guanyar Eurovisió han canviat, i aquell 1968 queda molt lluny. Des de que el monstres Finlandesos van guanyar el concurs musical el 2006 amb la composició “Hard Rock Hallelujah” tot és possible. I si, com des de fa uns anys, en aquesta LII edició la cançó guanyadora del Festival és escollida per via sms, Rodolfo no hi té res a perdre, ja que es tracta d’un fenomen mediàtic que va néixer de la popularitat.
El 2002 Estonia i tot Europa va viure una "celebration" de la veu de la Rosa, la Rosa d’Espanya que semblava que tots els espanyols havien vist créixer. L’any següent, també Operación Truimfo, una fàbrica de cantants en sèrie, va portar una de les poques catalanes a Eurovisió, la Beth, a cantar allò de “Dime que es lo que puedo hacer?” Cinc anys després David Fernández, qui dóna cos a Chikulicuatre, ja ha trobat la resposta. Ha passat de ser el gilipolles (pel personatge que interpretava anteriorment al programa del Buenafuente) a ser l’innovador. “Chikilicuatre és un intent de melodia on el cantant desafina, però com a espectacle serveix per cridar l’atenció i segur que funciona” deia la Laura, pianista ocasional al Restaurant Buisi. Però ni totes les innovacions són bones ni totes tenen èxit. Sinó que li preguntin a la descalça Remedios Amaya, quan el 1983 buscava el patró de la seva barca desesperadament.
Sigui com sigui, Chikilicuatre no ho tindrà fàcil, ja que si es tracta de fer el freak, Irlanda envia al concurs un gall d’indi de goma-espuma, i Croàcia un avi que canta rap. Està clar però, que possiblement aquesta edició d’Eurovisió tindrà molta més audiència que les anteriors. Espectadors que no tindria si haguessin assistit finalment al concurs el grup La Casa Azul, que es va situar darrera del català Rodolfo a la prèvia de Televisió Espanyola on es triava qui finalment representaria al país.
Tot i que alguns fervents seguidor del Festival d’Eurovisió estan en contra el personatge d’aquest any, per considerar-l’ho “poc serio”, fins i tot la Real Acadèmia Espanyola defineix el cognom de l’artista com un “home astut”. Si a Eurovisió és jutja més la imatge i l’espectacle que una altre cosa, no és d’estranyar que hi hagi persones que opinin que el que fa Rodolfo Chikilicuatre “és humor i no música”, però “una bona aposta per guanyar”.

Videoclip: