diumenge, 15 de març de 2009

‘Product’ arriba a la Sala Beckett adaptada per Julio Manrique

Els atemptats de l’11-S han servit d’inspiració a més d’un autor a l’hora de crear les seves obres, i Mark Ravenhill n'és un d’aquest. L’autor d’obres com Shopping and Fucking i Unes polaroids explícites (ambdues representades al Teatre Lliure de Gràcia durant el 2001 i el 2003 respectivament) es va aprofitar d’aquest esdeveniment mundial per escriure Product, l’obra de teatre que des del dia 11 de març i fins el 12 d’abril es pot veure a la Sala Beckett de Barcelona. Una obra que estava escrita des d’un principi en format monòleg però que dirigida per Julio Manrique ha donat cabuda a tres personatges.
Tot i que Product es va representar ara fa dos anys a la Sala La Planeta de Girona durant el festival Temporada Alta, l’espectacle que es pot veure durant aquests dies a la capital catalana presenta algunes variacions. Mentre que a Girona el mateix autor, Mark Ravenhill, era el protagonista, aquí ho és l’actor David Selvas, que interpreta un entusiasmat productor de cinema.
El personatge interpretat per David Selvas explica un argument ‘deliberadament ofensiu’ a una actriu (a l’obra interpretada per Mireia Aixalà) per intentar-la convèncer perquè aquesta s’involucri en el projecte de la seva propera pel·lícula: “Una dona jove el company del qual va morir en els atemptats de l’11-S a Nova York coneix un noi àrab durant un viatge en avió. A partir d’aquí, la noia jove i el noi àrab iniciaran una apassionada relació d’amor i sexe que durà la dona a l’extrem d’oferir-se per morir amb ell en la missió suïcida que està preparant”. A la pel·lícula, una actriu a l’atur i alcoholitzada acabarà enamorada d’un amor impossible. A partir d’aquí es plantejarà dubtes existencials que l’han perseguit sempre, com la por a la soledat o a no trobar res que la motivi per tirar endavant.
La notable diferència que hi ha respecte el text original, que tot i ser en forma de monòleg tenia dos personatges, és que a la representació de la Sala Beckett se n’hi ha incorporat un tercer, com una mena de secretari del productor, que és interpretat per Norbert Martínez. Aquest, es passeja durant més de la meitat de l’obra amb una espècie de bufanda que, irònicament, es pot transformar en un fulard per cobrir-se el cap.
L’espai de la Sala Beckett, concebut com si es tractés d’una sola habitació on els actors es troben al centre sense estar dalt d’un escenari i el públic està assegut en cadires al voltant de l’escena on es representa formant una lletra “U”, fa que els espectadors s’involucrin en l’obra.
Julio Manrique, que aquesta vegada s’ha situat darrera les bambolines, vol fer reflexionar a l’espectador: què faríem si ens enamoréssim d’algú que va en contra els nostres principis i que resulta ser un terrorista d’Al-Qaida?. Però ho fa en un to moltes vegades còmic que aixeca rialles a l’espectador. El cas és que fet a propòsit o no l’obra s’ha estrenat l’11-M, una altre data significativa que gira al voltant del terrorisme islàmic. Perquè com ens volen mostrar Ravenhill i Manrique, a la vida tot està connectat.

1 comentari:

Anònim ha dit...

No he vist encara l'obra, pero tractant-se del tema que es tracta espero que sigui respectuosa, doncs no estem per frivolitzar les morts de familiars i amistats