L'elegància de l'eriçó

L’estiu és època de llibres perquè, en principi, hauríem de tenir més temps per llegir. Així doncs, aquí van més recomanacions:

L’elegància de l’eriçó de Muriel Barbery (premi dels llibreters francesos el 2007) és una molt bona opció per passar l’estiu.
El llibre explica la vida de dues persones: la Renée, portera d’un edifici i vídua de cinquanta-quatre anys, i la Paloma, de dotze i filla d’un diputat socialista que viu al mateix edifici on la Renée fa de portera. La història transcorre al número 7 de la rue de Grenelle de París, una ciutat que es podria considerar dividida en classes socials, segons ens vol fer veure l’autora.
Les dues protagonistes, en format diari personal, expliquen les seves vivències i el seus pensaments. Perquè tot i semblar una cosa en són una altre. Com explica la petita Paloma, la portera té l’elegància de l’eriçó perquè “per fora està cuirassada de punxes, una veritable fortalesa, però per dins és simplement tan refinada com els eriçons, que són uns animalons falsament indolents, feroçment solitaris i terriblement elegants”. D’aquí doncs, el títol del llibre.
La novel·la és excel·lent, encara que, segons el meu punt de vista, la traducció al català a vegades resulta una mica feixuga, sobretot al principi. Però quan un es capbussa en la història no pot deixar de llegir. Es tracta d’una història simpàtica, amb dosis d’ironia i humor molt subtil i que fa reflexionar sobre el significat del que entenem per solitud. El premi, totalment merescut, ha fet que a les llibreries tornem a veure Una llaminadura, el primer llibre que va escriure Barbery i que en un principi va passar desapercebut. L’acció d’aquest també transcorre al mateix edifici, així que s’haurà de veure si també es tracta d’una petita joia retrobada.