dilluns, 12 de desembre del 2011

Sukkwan Island, els paranys d’una illa solitària

Una illa deserta situada a Alaska i dues persones, un pare i un fill. Amb tant pocs elements, David Vann crea una novel·la exquisida on es relaten les tensions entre aquests dos personatges d’una manera que no deixa indiferent a ningú.


Sukkwan Island, la illa, descriu una atmosfera inquietant, freda i solitària. On el pare, en Roy, proposa anar amb el seu fill de 13 anys, en Jim, per descobrir-se a ell mateix i refer la relació 
paterno-filal. Però les coses no surten com s’havia esperat: una illa deserta amaga molts més paranys dels que pot semblar a simple vista i els humans, vulguem o no, estem fets per viure en comunitat.


No és d’estranyar que la historia, tant colpidora, estigui així de ben aconseguida, ja que té més d’un detall autobiogràfic. Al mateix autor l’hi va canviar la vida als 13 anys quan el seu pare, un home depressiu, es va suïcidar dues setmanes després de preguntar al mateix Vann si volia passar una any amb ell en una illa d’Alaska i aquest l’hi respongués que no.

Es tracta d’un d’aquells llibres que val més començar a llegir sense saber-ne gaire cosa. Simplement mostrar-nos oberts de ment, comprensius, i deixar-nos seduir per les sensacions que transmet l’autor paraula rere paraula.

A alguns els pot recordar Hacia rutas salvajes (Into de Wild), llibre de Jon Krakauer que va esdevenir més conegut amb l’adaptació cinematogràfica que en va fer el 2007 Sean Penn com a director (una altra obra mestra).

Sukkwan Island va ser el gran descobriment de finals del 2010, guanyadora del Premi francès Médicis a la millor novel·la estrangera i que va portar més de deu anys de feina a l’autor. Vann, tot i que es va iniciar molt tard en el camp de l’escriptura (passava la quarantena) sembla que l’hi ha trobat el gust a escriure, i recentment ha publicat també Caribou Island.


*Publicat al portal digital La Cultura no Val Res