Una amiga de Veneçuela, com tots el joves d'avui en dia, veu el futur molt incert. Tot i que ara viu a Anglaterra, m'explicava que pensa en tornar al seu país perquè allà, amb una carrera, un màster i un parell d'idiomes, pots trobar feina ben remunerada fàcilment. -No com a Espanya, afegia.
Però també em comentava que si no hi torna és precisament perquè té por. Que hi ha molta inseguretat, i que no si troba a gust. Des de que Hugo Chávez està al poder, ara fa 12 anys, es veu que les coses han canviat. I passejar-se pel carrer és estar exposat a què et robin o et segrestin
-I ho diu una noia de classe mitjana. Res de grans fortunes-. Així que està a l'espera del que pugui passar a les eleccions presidencials del proper any (encara que creu que Chávez tornarà a guanyar perquè practica trampes).
Però com que sempre hi ha dues versions (aquí diríem que hi ha la dels organitzadors i la de la Policia Local), no m'ho acabava de creure. Per això, m'ha sorprès una notícia de TV3 on
s'explicava que a Veneçuela hi hagut 19.000 morts o, el que és el mateix, 53 cada dia, la xifra més alta de tot Sud Amèrica i quatre vegades més que a Mèxic, on la violència de la droga fa estralls, segons estudis realitzats per diverses Universitats.
El problema, em comentava aquesta noia, és la impunitat. La majoria d'aquesta violència es deu a delinqüència comuna, ja que el mateix Chávez, en un vídeo, animava a tothom a robar als més rics si passava gana.
L'únic que els queda als veneçolans és pensar que, malauradament, no són els únics que pateixen violència: Hondures encapçala la llista i Brasil amb 35.000 morts l'any, tampoc es queda curt i és el país del món on moren violentament més persones cada dia.
A tot això, ens fa pensar que ja ens podem calçar al nostre país. I que esperem que les desigualtats socials, cada vegada més evidents, no arribin aquest extrem.
Per veure el vídeo del Telenotícies de TV3 feu clic aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada