Trenta anys, soltera i uns canons de bellesa que no s’ajusten als actuals. La
Christine està capficada en trobar l’amor de la seva vida. Però un dia se l’hi
apareix un personatge, Joe, muntat dalt d’una Harley Davidson, que li farà
veure que la felicitat comença i acabava en un mateix i amb la percepció que
tenim de les coses i dels altres.
Aquest personatge no se sap ben ve d’on ve: és Déu? És només una imatge
mental de la protagonista? Com a El monjo
que va vendre el seu Ferrari, aquest personatge dóna consells a la
protagonista per viure plenament feliç, i ho fa amb forma de manament, sis en
total, que la Christine anirà descobrint.
Joan Brandy ha fet de Dios Vuelve en
una Harley un súper vendes, molt a l’estil americà, que es podria
classificar entre la novel·la i un llibre d’autoconeixement o autoajuda. Aquest
llibre la va donar a conèixer, i va ser el punt de partida per publicar-ne
molts més: Dios vuelve en una Harley: el
regreso; Te amo, no me llames; En llamas; Hasta el Cielo o Cuando tu
estàs aquí.
No és un obra mestra, però és breu i ideal per llegir
com a reflexió abans d’anar a dormir o fins i tot alternar amb una novel·la
pròpiament dita. Només em sorgeix una reflexió... David Safier s’havia llegit
el llibre de Brady abans d’escriure Jesús
m’estima? La ironia que volen mostrar les dues protagonistes i l’aparició
d’un personatge fictici com Jesús m’hi ha fet pensar més d’una vegada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada