dissabte, 15 de març de 2014

‘Dios vuelve en una Harley’, entre la narració i l’autoajuda

Trenta anys, soltera i uns canons de bellesa que no s’ajusten als actuals. La Christine està capficada en trobar l’amor de la seva vida. Però un dia se l’hi apareix un personatge, Joe, muntat dalt d’una Harley Davidson, que li farà veure que la felicitat comença i acabava en un mateix i amb la percepció que tenim de les coses i dels altres. 


Aquest personatge no se sap ben ve d’on ve: és Déu? És només una imatge mental de la protagonista? Com a El monjo que va vendre el seu Ferrari, aquest personatge dóna consells a la protagonista per viure plenament feliç, i ho fa amb forma de manament, sis en total, que la Christine anirà descobrint.

Joan Brandy ha fet de Dios Vuelve en una Harley un súper vendes, molt a l’estil americà, que es podria classificar entre la novel·la i un llibre d’autoconeixement o autoajuda. Aquest llibre la va donar a conèixer, i va ser el punt de partida per publicar-ne molts més: Dios vuelve en una Harley: el regreso; Te amo, no me llames; En llamas; Hasta el Cielo o Cuando tu estàs aquí.

No és un obra mestra, però és breu i ideal per llegir com a reflexió abans d’anar a dormir o fins i tot alternar amb una novel·la pròpiament dita. Només em sorgeix una reflexió... David Safier s’havia llegit el llibre de Brady abans d’escriure Jesús m’estima? La ironia que volen mostrar les dues protagonistes i l’aparició d’un personatge fictici com Jesús m’hi ha fet pensar més d’una vegada...