dissabte, 12 d’abril de 2014

Bèlgica en 48h: Brussel·les i Bruges

"Brussel·les potser no té una bombolla immobiliària, però té una bombolla funcionària". Això em va dir un amic que hi viu (precisament gràcies a una beca) i que, en part, té força raó. El país, de tradició neutral en els diferents conflictes europeus i per la seva ubicació central al continent, és la seu de les institucions de la Unió Europea: el Consell Europeu, la Comissió Europea, El Consell de la Unió Europea i el Parlament Europeu. Tots ells agrupats al conegut com a barri europeu de Brussel·les. En resum: acull una part d'on van a parar els nostres impostos en forma de salaris (i encara hi ha més institucions que no he nomenat!).
L'ambient entre setmana és força diferent del de dissabtes o diumenges. Però amb 48 hores n'hi ha prou per gaudir turísticament de la capital i, fins i tot, fer alguna escapadeta als voltants.

Plaça principal del barri europeu

De l'aeroport principal (Bruselas-Zaventem) fins al centre és un moment. I una vegada allà, es poden veure les atraccions turístiques força ràpid, ja que no les separa gaire distància. És conegudíssim el Manneken Pis, l'escultura de bronze de 61 centímetres d'un "nen que pixa" que sense dubte és el més fotografiat de la ciutat. El nen té també la seva rèplica femenina, més actual, la Jeanneke Pis, una nena de 50 centímetres inaugurada el 1987 i que també fa pipí (i resulta que després els escatològics som els catalans!). Tot es troba al voltant de la Grand Place, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1988.

Grand Place

Manneken Pis

Brussel·les també té les primeres galeries comercials d'Europa, les Galeries Saint Hubert, inaugurades el 1847 i que encara mostren tota la seva elegància. I per elegant i, sobretot, gran, el Palau de Justícia. Un edifici descomunal obra de l'arquitecte Joseph Poelaert construït entre el 1866 i el 1833 sota el regnat de Leopold II. Amb 52.464 metres quadrats, ha estat durant dècades l'edifici més gran del món i encara ara segueix essent un dels edificis de pedra més grans del planeta. Des del 1986 que està en obres de restauració, així que no us estranyeu si a la majoria de fotos recents que veieu del palau hi ha bastides entremig... Situat a la zona més alta de Brussel·les, l'edifici es pot veure des de quasi tota la ciutat i, precisament des del costat del palau es poden veure les millor vistes de la capital belga i el Atomium al fons. Aquest últim, tot i que es troba una mica lluny, s'ha convertit en un símbol de la ciutat, com la Torre Eiffel.

Galeries Saint Hubert


Palau de Justícia



Passejar pels carrers, les places o gaudir de l'ambient nocturn és molt recomanable. Allunyar-nos una mica del centre i endinsar-nos en el caràcter de cada barri també val la pena. Le Sablon o Les Marolles són barris que no es poden perdre (ni els mercats d'antiguitats que tenen!). Curiós visitar també Matongé, el barri africà de la ciutat i una de les grans sorpreses positives que em vaig emportar del viatge (que escrivint aquesta entrada he descobert que el The Guardian li va dedicar un article genial).

Si sou de gastronomia, Bèlgica té els seus plats típics coneguts: musclos amb patates fregides, patates fregides, xocolata i cervesa (i altres plats fets amb carn menys reconeguts internacionalment però que formen part de la cultura gastronòmica tradicional belga). Maison Antoine és una paradeta de Brussel·les que està entre els que fan les millors frites del món. No en sóc una experta, però puc dir que les seves patates fregides són bones i no olioses. De musclos amb patates fregides n'hi ha a tot arreu i, sobretot, és un plat orientat al turista. En canvi, la xocolata belga està tant orientada a turistes com consumida per autòctons. I puc donar fe que és de la millor (com a fanàtica de la xocolata, potser no sóc massa objectiva?). Godiva, Neuhaus, Passion Chocolat, Corné Port-Royal o Pierre Marcolini, són algunes de les marques belgues que val la pena provar. De marques de cervesa belga i boníssima, en canvi, n'hi ha tantes que no sabria ni per on començar. El millor és que aneu a la cerveseria Delirium Tremens i proveu alguna de les més de 2.000 tipus de cervesa que tenen.

Maison Antoine

Bruges és una ciutat belga que també té les seves cerveses característiques. Si visiteu Brussel·les i us queda temps (en 48 hores es pot fer tot!), no deixeu de passar per la que es coneix com "La Venècia del Nord". Una ciutat maquíssima i de conte. Plena de canals, romàntica, però també bastant turística. La capital de la província de Flandes Occidental és Patrimoni de la Humanitat des de l'any 2000 i conserva una estructura medieval intacta. De camí a Bruges, us podeu aturar a Gante, la capital de la província de Flandes Oriental i fer-hi una volta. Abans, però, recordeu que a Brussel·les utilitzen el francès (i l'anglès, ja que és la llengua del funcionariat de la Unió Europea) i a la regió flamenca val més que l'eviteu. Tot i que el saben de sobres, la llengua prioritària és el flamenc, una varietat d'holandès.    

Bruges

Article de El Viajero del País de les cerveses belgues. No us el perdeu!: clic aquí 

2 comentaris:

Remorada | Purple Prose ha dit...

Gante > Bruges!!!

Em va agradar molt Flandes, però molt, molt, molt. Un paradís de patates fregides i xocolata xD

T'ha faltat veure el Zinneke Pis, el gos que pixa :P

Com a curiositat, el Palau de Justícia el vam clonar a Lima, tal qual xD

Clara ha dit...

Siii vaig llegir l'ho del gos i l'ho del Palau. A mi em van faltar provar els musclos... :-(