dijous, 17 d’abril de 2014

‘El Carrer de les Camèlies’, un clàssic imprescindible

Sobren ressenyes per descriure El Carrer de les Camèlies. Premi Crítica Serra d’Or de novel·la el 1965, Premi Sant Jordi el 1966 i Premi Ramon Llull de novel·la el 1969.

El Carrer de les Camèlies és un clàssic de la literatura catalana, el segon llibre de Mercè Rodoreda escrit a l’exili que descriu a la perfecció, i només com sap fer ella, un retrat de la Barcelona de postguerra. On el carrer està ple de persones anònimes, víctimes del seu patiment particular, que esdevenen testimoni d’una època.

La Cecília Ce, de pensament complex i desordenat, no coneix els seus orígens familiars ni tampoc perquè l’abandonen al néixer al Carrer de les Camèlies. Tot i que no va a l’escola i, per tant, no està en contacte amb altres nens, aprèn de la mà d’en Jaume, el seu pare adoptiu, “tot el que  cal saber i més”, la qual cosa no li impedeix fantasiar tant com sigui possible.

La Cecília viurà amors tèrbols i convulsos, fruit de la seva innocència i poca vinculació afectiva i amb l’entorn. Passa a dependre econòmicament dels homes, que intenten fer d’ella el que volen (ho aconseguiran?). I per fer-se valer ella mateixa, intentarà cosir bruses o exercir l’ofici més antic del món. “Una nit, sense pensar-m’hi, la vaig arrossegar fora de la barraca, vaig agafar el portamonedes, i, prima com un espàrrec, me’n faig anar a la Rambla a fer senyors”. 

Avortaments i vòmits. Esperit humà de supervivència. La narració fa viure a la protagonista en un món de l’absurd. Triangles amorosos, maltractaments, degradació física i moral... Fins que la Cecília coneixerà l’Esteve, qui li regala un pis i li fa canviar, aparentment, el destí.

Rodoreda no deixa de sorprendre a cada conte a novel·la que una llegeix. Sense cap mena de dubte, és la més gran de lletres catalanes. Una bona opció per regalar per Sant Jordi!

*Publicat al portal cultural La Cultura No Val Res.

1 comentari:

Remorada - Purple Prose ha dit...

aniré a la biblio, que m'ha cridat l'atenció o_o