diumenge, 28 de setembre del 2014

Records d'estiu


"Quan santa Llúcia gloriosa es tragué els ulls perquè els homes no pequessin més a causa seva, Nostre Senyor va voler que la gent recordés per sempre aquest sacrifici i va sembrar, dins del mar, milions d'ulls màgics. Per això aquest ullets guarien el mal d'ulls, i les noies d'abans en tenien sempre algun a dins d'un mocador de seda perquè les preservés de les males mirades. Quan, de retorn del ball o d'una festa, la noia, ans de dormir, sentia que l'esguard d'un xicot li furgava massa endins de les entranyes i tenia por de trobar-se indefensa al seu davant, es recloïa dins la cambra, desfeia el mocador, es mirava una estona els ullets i quedava alliberada. L'endemà, el xicot no s'explicava que les seves llambregades, que havia cregut tan penetrants, haguessin resultat inútils i que la noia pogués mostrar-se indiferent."
[...]
"La prova que allò eren ulls de sirena i no una altra cosa és que encara, molt sovint, se'ls trobava aparellats. Quan n'arreplegueu un, si busqueu bé podeu trobar l'altre a la vora; el temps i el mar no han aconseguit d'esbarriar totes les parelles."

La llegenda del ulls de sirena de J. Palau i Fabre a Contes despullats.


I segons la wikipedia: Un ull de Santa Llúcia o de Sirena (entre altres noms) és l'opercle (literalment petita tapadora) d'una espècie de cargol de mar anomenada baldufa rugosa. Quan mor el cargol, la cargolina va per una banda i l'opercle per un altre.
Els ulls de Santa Llúcia tenen forma d'un disc pla el·líptic i dues cares: una amb una mica de relleu irregular, que recorda una guixa, de color marronós, marró-taronja o "gos com fuig", i l'altra polida i llisa, generalmnet blanca o blanquinosa, on es veu el dibuix d'un espiral de cargol que a alguns els recorda un ull màgic. És per això que se'ls coneix popularment com a ulls de Santa Llúcia (Llúcia de Siracusa). Són un recurs per a joiers com a pedra preciosa orgànica barata en anells, braçalets, amulets, etc.


I per mi: són records d'estiu, del meu Empordà amb la platja de Castell i Cala Estreta, i d'infantesa. Una infantesa que no vull deixar marxar. Perquè, què hi ha més bonic que conservar alguna cosa d'aquells nens que vam ser?

5 comentaris:

remorada ha dit...

una mica de terror la història de Sta Llúcia, oi? però això no importa, són records maquíssims! *-*

Clara ha dit...

Doncs jo vaig trobar la història súper maca! XD (i no és conya)

Unknown ha dit...

Portava anys intentant esbrinar el nom d'aquests petits tresors. Moltes gràcies, avui aniré a dormir satisfeta! És ben cert allò de que cada dia s'aprèn alguna cosa!!!,

Unknown ha dit...

Gràcies per la història, m'ha agradat molt. Jo els busco enterrats entre les pedretes i en faig joies. N'estic enamorada.

Astu ha dit...

Per tota la costa mediterrània cristiana, aquests petits opercles han estat vinculats amb santa Llúcia de Siracusa i amb la protecció de la persona portadora, generalment noies o dones joves. Es van utilitzar antigment i encara s'utilitzen en joieria popular tradicional per a elaborar joies protectores (amulets), amb la finalitat de defensar la vista (salut ocular), desviar les males mirades (libidinosos) i neutralitzar el mal d'ull o mal donat (bruixeria).