Publicada el 2003, La fórmula més
estimada pel professor de Yoko Ogawa va ser un fenomen social al Japó.
Milers d’exemplars venuts, una pel·lícula, un còmic i un CD. En llengua
catalana editoral Funambulista l’ha publicada enguany en una edició gràfica excel·lent.
L’obra narra, molt delicadament, la història d’una mare soltera que entra a
treballar com a assistenta a casa d’un antic professor de matemàtiques que va
perdre la memòria en un accident de cotxe el 1975 i només li dura vuitanta
minuts. A través de la història percebem l’afecte i l’amistat que es transmeten
entre els personatges. El professor s’encapritxa del fill de deu anys de l’assistenta,
a qui anomena Root (arrel quadrada en anglès), i li anirà encomanant la seva
passió vers els nombres i les matemàtiques, a més de compartir la seva gran
afició pel beisbol (esport el qual els japonesos en són molt aficionats).
De prosa senzilla, és una novel·la ideal pels qui estimen les matemàtiques,
així com la delicadesa i saber fer dels japonesos i tot allò relacionat amb el
país asiàtic. Però té una pega: la traducció al català. Així que aquells filòlegs
empedreïts i que, com jo, valoreu la llengua catalana absteniu-vos i potser
decanteu-vos pel castellà.
*Publicat al portal cultural La Cultura No Val Res
*Publicat al portal cultural La Cultura No Val Res
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada