Dues generacions unides pels records i les dualitats. La Ruth és una
escriptora que fa de negre. Escriu llibres, principalment assajos i
d’autoajuda, que més tard firmaran altres. Casada amb un company de ioga
separat i amb dues filles, esdevé el prototip de xinesa-americanitzada que ens
imaginem: viu al país capitalista per antonomàsia i està en busca d’allò zen i
autèntic. La seva mare, xinesa de naixement i resident americana per obligació,
lluita contra un Alzheimer incipient i deixa escrites les seves memòries, que
més tard trobarà la Ruth.
És, precisament, la plasmació d’aquestes memòries el més interessant de La filla del curandero. En elles, la
vella LuLing escriu sobre la seva infància i joventut en una aldea xinesa. Amb
l’acurada descripció dels llocs i les reminiscències al passat i a les
tradicions de Xina, ningú diria que l’escriptora, l’Amy Tan, és una escriptora
estatunidenca, filla d’immigrants xinesos nascuda el 1952, i no una pròpia
protagonista d’aquella època nascuda a principi del segle XX.
El llibre es divideix clarament en dues parts: l’actual vida de la Ruth (el
més fluixet) i les memòries de la LuLing, la seva mare, on la ‘Tita Querida’,
qui va cuidar de la LuLing en la infància, esdevé un del principals
personatges. Com a totes les memòries familiars, s’hi amaguen secrets i rancors
que serviran a la Ruth per entendre perquè la seva mare és com és i es comporta
com ho fa. Amb aquestes memòries queda més eloqüent que mai que “tothom té un
passat”.
Amy Tan, coneguda principalment per la seva obra El club de la Bona Estrella, esdevé una escriptora referent en
descriure relacions i conflictes entre mares i filles de cultures i generacions
diferents. Darrerament és notícia per la seva última novel·la El valle asombroso (que encara no té
traducció en català!).
Un bona lectura per aquest mes d'agost!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada