divendres, 8 de maig de 2015

‘L’estimava’ (i sobren les paraules)

Un matí en Pierre s’emporta a la seva jove, la Chloé, i les seves nétes al camp, després que el seu fill hagi abandonat la llar familiar. Aïllats del món quotidià, la Chloé trobarà el consol en el seu sogre, un home aparentment esquerp que s’obre de sobte i confia els seus secrets més amagats a qui ha format part de la vida del seu fill incondicionalment.

L’estimava és una obra 100% Anna Gavaldà. Delicada, ben escrita, tendre... amb sentiments a flor de pell i personatges melancòlics. Com en un diàleg, no hi passen fets i accions com podrien passar en una estructura narrativa més tradicional. Però hi passen moltes coses, més de les que un pot imaginar, i moltes descrites entre línies.

Es pot llegir d’una tirada, ideal per una tarda, i fa pensar molt, moltíssim. Especialment sobre la vida, l’amor i la felicitat. I sobre viure el moment i l’instant precís. Tot allò que es pot resumir amb una dita: “no dejes para mañana lo que puedas hacer hoy”.


A L'estimava l’Anna Gavalda traça, pàgina rere pàgina, el camí de la Chloé, una dona ferida que busca la manera de refer la seva vida. Un llibre 100% Gavalda i 100% recomanable.