“La felicitat només és real
quan és compartida”. I decideixes compartir-la amb un llibre. A falta de poder
viatjar a Alaska, com fa l’Alex Supertramp de Into The Wild (Hacia rutas
Salvajes), o com pretén fer-ho l’Ocellet (Té nom el protagonista de la
història? – pensarà el lector després de llegir Coses que no podrem evitar).”
Començar un llibre pensant que
serà una novel·la adolescent i descobrir que: o bé encara ets
adolescent, o que res va dirigit al que creus que va dirigit. Coses que no podrem evitar és un bon llibre per pensar. Potser “feixuc” al principi, però que llegit amb dosis de paciència, assegut al balcó i amb l’horitzó al davant és apte per a tothom. Parla de Rússia, Mongòlia, Tibet i el Nepal. I de com un viatge pot canviar la ment, però només si hi estem disposats. Perquè el que et passa, i com insinua l’autora al llibre, Verónica Sánchez Orpella, només depèn de tu. I l’èxit rau en saber desprendre’ns dels demés i del que ens envolta creant només un lligam emocional amb nosaltres mateixos.
adolescent, o que res va dirigit al que creus que va dirigit. Coses que no podrem evitar és un bon llibre per pensar. Potser “feixuc” al principi, però que llegit amb dosis de paciència, assegut al balcó i amb l’horitzó al davant és apte per a tothom. Parla de Rússia, Mongòlia, Tibet i el Nepal. I de com un viatge pot canviar la ment, però només si hi estem disposats. Perquè el que et passa, i com insinua l’autora al llibre, Verónica Sánchez Orpella, només depèn de tu. I l’èxit rau en saber desprendre’ns dels demés i del que ens envolta creant només un lligam emocional amb nosaltres mateixos.
Premi Carlemany 2014 narra com
un adolescent de Barcelona deixa la rutina per endinsar-se en un viatge
meravellós amb el seu pare, un desconegut, com ell mateix. I de com, a vegades,
només ens fa vibrar el que deixem enrere.
Interessantíssim per joves,
recomanat per adults. Amb bagatge de lectures i de pel·lícules dins el mateix
llibre i acompanyat per una banda sonora accessible a través de Spotify (Coses
que no podrem evitar). L’autora sap de què parla: viatges, llibres, música i
pel·lícules. En falten d’aquestes.
El primer acords de “Society”
d’Eddie Vedder, banda sonora de Into de
Wild, posen fi al llibre, i també a la ressenya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada