Ara

“Els pensaments són, realment, com els núvols. Són allà però no els pots agafar. Quan sóc conscient ja han passat. Ara. Ara. L’ara és un mestre de l’escapisme. Quan ho dic sempre és massa tard. Què vol dir, doncs, que viure en l’aquí i l’ara em farà feliç? Ser feliç és un quimera, si no és possible viure en l’ara? Ara sóc feliç. I en el moment que ho dic s’esmuny. La felicitat desfila davant meu com si fos un núvol."

Coses que no poderm evitar, de Verónica Sánchez Orpella