“Una autèntica aventura emocional”. Així és com defineixen alguns la història
de la Marlo Morgan a Les veus del desert,
un llibre que explica l’experiència de l’autora en una travessa pel desert
australià acompanyada d’una tribu aborigen.
Un viatge que esdevé una travessa emocional i un missatge d’alerta cap a la
societat occidental que, en paraules dels aborígens australians (al llibre els
anomenats la Tribu dels Autèntics) està destinada a reconciliar-se amb la terra
si no vol desaparèixer o patir les conseqüències devastadores del que estem
fent al planeta.
Morgan no deixa indiferent al lector i fa reflexions interessants, com la
visió de la medicina i la curació amb la visualització d’imatges positives, el
rictus de la mort i de tornar a la terra allò que li pertany o l’alimentació i
les celebracions i de com n’arribem a ser de superflus els humans occidentals.
Però, què té de veritat i què té de mentida aquesta història? Per alguns és
una història ben real, per d’altres (jo inclosa) és una històrica inspirada en la
realitat, que recorda l’esperit newage
i yankee. Els mateixos aborígens
australians s’hi van oposar fins al punt de paralitzar el rodatge d’una
pel·lícula que reproduïa el llibre, els drets del quals havien estat venuts a
United Artists. Al·legaven que el missatge final que donava el llibre no
reproduïa la realitat. I es diu que, fins i tot més tard, la mateixa Marlo
Morgan va admetre que la novel·la era un treball de ficció (tot i que després
en va publicar una continuació -The Last
Farewell-, que segon ella va ser escrita a petició dels seus amics
australians).
Sigui com sigui, no hi ha proves del viatge que explica al llibre ni de
les, segons ella, “peticions dels aborígens australians”. Però, ep!, no per
això deixa de donar missatges per reflexionar. El millor es que cadascú
llegeixi el llibre (Mutant Message Down
Under en versió original) i jutgi. El
que si està clar és que el llibre va ser un súper vendes (sobretot a Estats
Units, d’on és l’autora) i es van vendre els drets a Harper Collins Publishers
per 1,7 milions de dòlars, el que possiblement hagi pogut assegurar una bona
jubilació a l’escriptora...
*Publicat al portal La Cultura No Val Res
*Publicat al portal La Cultura No Val Res
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada