Eufòria i transgressió. Com el Michel Houllebecq de la publicitat i l'histerisme, Frédéric Beigbeder retrata a la perfecció una professió de risc (mental) molt valorada però a la vegada desconsiderada: la publicitat. On tot val (o valia) per un eslògan que es gravi en el subconscient ("A mi me daban dos") i ens desperti aquelles necessitats més impensables i difícils d'aconseguir.
Quan estàs tip d'haver
de lluitar per superar-te cada dia i haver de demostrar a uns mediocres
professionals que es fan dir els teus caps i decideixes fer el possible perquè
t'acomiadin, és perquè aquest món està perdut. I Beigbeder retrata aquesta
societat malalta com mai a 13'99 euros.
Igual que ho ha fet J.G. Ballard a la suposada ciència ficció d'algunes de les
seves obres.

I com tots el
supervendes, s'ha portat a la gran pantalla. Aquí però, sense pena ni glòria.
Perquè, com al món de la publicitat i als eslògans, algunes obres triomfen i
d'altres no.
Quan costa reprendre la
lectura i et trobes amb meravelles com aquesta, veus que no tot està perdut.
*Publicat al portal cultural La Cultura No Val Res
*Publicat al portal cultural La Cultura No Val Res
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada