Ser un llibre finalista o Premi Sant Jordi sempre té la garantia de que estarà,
com a mínim, ben escrit. Així que si ets dels que llegeix tot el que se’t posa
al davant i no només novetats editorials, és un bon criteri per fer la tria.
La Dona que fugia de la
boira, finalista al Premi
Sant Jordi 2009, és un d’aquests llibres de més a més. Com molts, descriu el
període que comprèn la Guerra Civil Espanyola i la Postguerra a través dels
ulls de la seva protagonista, la Teresa, una lleidatana que acaba el seu cicle
vital a Barcelona, en un entorn social molt diferent d’on el va començar.
Influït per la Mercè Rodoreda, Albert Llimós, aleshores escriptor novell,
traça un personatge a cavall entre la Colometa de La Plaça del Diamant i la Teresa Goday de Mirall Trencat. Fins a tal punt que la novel·la sembla que estigui
escrita en dos parts i les descripcions es poden assemblar en el nostre
imaginari a descripcions que ja ens hem fet mentalment a novel·les passades.
La Dona que fugia de la
boira repassa un període
històric que tots coneixem. Sense massa “floritures” i amb certes
incongruències, sobretot temporals (vegeu com el pare de la Teresa ja és mostra
vell a l’inici i continu vell al final del llibre, sense acabar-se de resoldre
la relació d’aquest amb la seva filla) però amb rigor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada