dijous, 3 de març de 2016

‘La dona que fugia de la boira’, finalistes i Premis Sant Jordi

Ser un llibre finalista o Premi Sant Jordi sempre té la garantia de que estarà, com a mínim, ben escrit. Així que si ets dels que llegeix tot el que se’t posa al davant i no només novetats editorials, és un bon criteri per fer la tria.

La Dona que fugia de la boira, finalista al Premi Sant Jordi 2009, és un d’aquests llibres de més a més. Com molts, descriu el període que comprèn la Guerra Civil Espanyola i la Postguerra a través dels ulls de la seva protagonista, la Teresa, una lleidatana que acaba el seu cicle vital a Barcelona, en un entorn social molt diferent d’on el va començar. 

Influït per la Mercè Rodoreda, Albert Llimós, aleshores escriptor novell, traça un personatge a cavall entre la Colometa de La Plaça del Diamant i la Teresa Goday de Mirall Trencat. Fins a tal punt que la novel·la sembla que estigui escrita en dos parts i les descripcions es poden assemblar en el nostre imaginari a descripcions que ja ens hem fet mentalment a novel·les passades.


La Dona que fugia de la boira repassa un període històric que tots coneixem. Sense massa “floritures” i amb certes incongruències, sobretot temporals (vegeu com el pare de la Teresa ja és mostra vell a l’inici i continu vell al final del llibre, sense acabar-se de resoldre la relació d’aquest amb la seva filla) però amb rigor.