dijous, 17 de març de 2016

La delicadesa de ‘Vents més salvatges’


Llegir la Bel Olid fan entrar ganes d’escriure. I si no us ho creieu, fullegeu Vents més Salvatges. Amb la delicadesa que desprenen les paraules ben escrites, la Bel és capaç de descriure allò més amarg de la quotidianitat. Perquè, malgrat tot, rere les protagonistes femenines dels seus relats, s’hi amaga amor a la vida i confiança cega amb la humanitat.

Són relats del dia a dia però sense cap vulgaritat. Que reflexionen sobre la cadena laboral que ens ha tocat viure, en un món de globalització i a voltes terror que amenaça a cada cantonada, i sobre altres aspecte no menys rellevants, encara que ho semblin.

Setze relats ambientats aquí i allà, en qualsevol lloc que ja tenim a l’imaginari. Relats per pair-los i anar-los llegint mica en mica, sense presses ni el garbuix del transport públic.


Relats breus per trobar-se un mateix, sobretot una mateixa, com la protagonista de Sorra entre els dits: “No sentia el buit terrible que esperava. Sentia només que era, sense haver de fer res concret per a ningú més, era, allà. I va adonar-se que s’havia trobat a faltar, els darrers anys”.