Llegir la Bel Olid fan entrar ganes d’escriure. I si no us ho creieu, fullegeu
Vents més Salvatges. Amb la
delicadesa que desprenen les paraules ben escrites, la Bel és capaç de
descriure allò més amarg de la quotidianitat. Perquè, malgrat tot, rere les
protagonistes femenines dels seus relats, s’hi amaga amor a la vida i confiança
cega amb la humanitat.
Són relats del dia a dia però sense cap vulgaritat. Que reflexionen sobre
la cadena laboral que ens ha tocat viure, en un món de globalització i a voltes
terror que amenaça a cada cantonada, i sobre altres aspecte no menys
rellevants, encara que ho semblin.
Setze relats ambientats aquí i allà, en qualsevol lloc que ja tenim a
l’imaginari. Relats per pair-los i anar-los llegint mica en mica, sense presses
ni el garbuix del transport públic.
Relats breus per trobar-se un mateix, sobretot una mateixa, com la
protagonista de Sorra entre els dits:
“No sentia el buit terrible que esperava. Sentia només que era, sense haver de
fer res concret per a ningú més, era, allà. I va adonar-se que s’havia trobat a
faltar, els darrers anys”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada