dijous, 15 de setembre de 2016

Barcelona ‘A punt d’Estrena’

A principis d’any, la Maria Carme Roca tornava a l’escena amb A punt d’estrena, guanyadora més tard del VI Premi L’Illa dels Llibres.

Amb un llenguatge exquisit i un context històric excel·lentment documentat, ens explica la història de l’Eulàlia, una noia ingènua i delicada que anirà madurant amb el lector. De rerefons hi ha la història de Barcelona i de la postguerra, on tothom pretenia aparentar el que no era: estatus social, ideologia... I es procurava no fer escàndols pel “què diran”.

L’Eulàlia... Ai l’Eulàlia! De nena tenia un somni: ser maniquí. I la seva carrera professional passarà de ser dependenta a Can Jorba a treballar per dissenyadors com Manuel Pertegaz.

Maria Carme Roca fa un repàs per la història dels carrers de la capital catalana i de les seves botigues emblemàtiques. No és gens casual, doncs, el paper que hi juga Can Jorba, les anades i vingudes de la família Rovira entre Barcelona i Manresa, i el paper del món rural com a desconnexió, però niu de xafarderies i contraban, que a la novel·la serveix com a indret de fugida.

Entremig uns personatges peculiars però comuns de l’època, entre els anys 40 i 50, com en Tomàs, en Jaume o en Miquel. Joves de diverses ideologies i classes socials però amb uns ideals més comuns del què es pensen.

A punt d’estrena és un homenatge al món de la costura, no només de l’alta costura, sinó de la costura prêt-à-porter, i d’aquelles mares i àvies que cosien com els àngels i ens van intentar transmetre els seus coneixements de labors, a més d'insistir-nos en que compréssim roba de qualitat, d’aquella que dura i dura, i només s’han de desfer o allargar vores segons anem creixent.


A punt d’estrena és un llibre amb uns personatges que creixen de la mà del lector; un llibre que anirà passant de generació en generació per transmetre uns coneixements històrics que, a vegades, ens queden massa lluny, com el món de les labors i de Can Jorba.