dijous, 26 de maig de 2016

Matins plujosos


M’agrada despertar-me aviat, mentre els pares dormen, i sense fer soroll anar a la saleta de la televisió. A vegades em connecto a l’ordinador a xatejar amb els amics, perquè, de moment, els pares encara no em volen comprar un mòbil.

Estic molt indignat, perquè molts dels meus companys ja tenen mòbil des d’aquest any. El fan servir perquè els seus pares els puguin trucar mentres estan a entrenu i tenen grups de WhatsApp on parlen de les seves coses. I jo, quan arribo a classe, moltes vegades no m’enteru de res. En Lucas s’ha enfadat més d’un cop, perquè ell tampoc té mòbil i diu que ens fan boicot expressament, però jo no ho crec, perquè bé que ens conviden a les seves festes d’aniversari!

I dies com avui, que puc llevar-me aviat mentre els pares dormen i a fora hi plou moltíssim, aprofito per xatejar amb en Jordi, en Jan i en Lluís desde el xat del correu electrònic de l’escola que té cadascú. O miro la tele, que hi fan alguns d’aquests programes que a la mama no li agrada que miri. A vegades, fins i tot miro les notícies. Perquè de gran vull ser periodista. M’agrada explicar històries i veure com ho fan amb els micros i les càmeres.

Avui que no hi ha cap dels meus amics connectats a l’ordinador, i no fan cap sèrie interessant a la tele, em poso a fer zàping de canal a canal. A casa sempre mirem TV3, però a mi m’agrada Discovery Channel, Paramout, Divinity... i els canals que ens fan riure i podem comentar amb els amics, perquè tots els miren.

Deixo un rato el canal que fan notícies. I mentre a fora plou i els pares dormen, escolto el que diuen amb les lletres de “ÚLTIMA HORA” que van apareixemt a sota les imatges.
Un avió que volava de París i anava cap a Egipte ha desaparegut del mapa i no saben on és. Com a les pel·lícules de ficció que a vegades he vist. 

Com que ara a classe, a sisè de primària, comencem a aprendre els països i les capitals, ja sé més o menys situar els països al mapa quan parlen a les notícies. Tot i que a vegades encara em lio amb alguns, com amb Tanzània i Tasmània. Sempre haig de pensar amb el Dimoni de Tasmania dels dibuixos. 

La mama quan veu aquestes notícies d’avions desapareguts sempre diu:
- “Pobra gent, quina por; aquest estiu anirem de vacances a França o a Portugal, així hi podem anar amb cotxe i ens estalviem tot aquest mal tràngol”.

Però, la veritat, a mi anar amb cotxe m’avorreix moltíssim. El papa es pensa que encara tinc cinc anys i sempre vol cantar cançons per fer-se el simpàtic. “Però pare, en tinc dotze, ja!”. En canvi anar amb avió és divertit. Veus gent, les hostesses sempre em regalen coses... I, quan arribo al cole al setembre, ho puc explicar. En Lucas queda impressionat dels viatges que fem. Ell diu que un dia vol anar a Nova York a veure la NBA (com si no la fessin per la tele!).

Ara parlen del bullying. Quan era petit pensava que era algo de la cuina, com fregir, bullir, posar al forn. Però és veu que no. La mama a vegades en parla amb el papa però a mi mai no me'n diu res. Per això em pensava que tenia alguna cosa a veure amb els grans. La presentadora diu que és el segon nen d’aquesta setmana amb dotze anys que s’ha suïcidat perquè els seus companys l’assatjaven.

- Ostres, què és això d’assatjar?

I continua explicant que li enviaven WhatsApps amb insults. Els pares del nen no ho havien detectat i, abans de llençar-se pel balcó, el nen ha deixat una nota explicant perquè ho ha fet. 

Carai! -penso-.  Vaig a trucar a en Lucas i a dir-li que no ens fan boicot, que millor no tenir mòbil per si de cas...

- Mira! Ara es connecta al xat, aprofitaré per dir-li ara que en Lluís, en Jordi i en Jan no ens senten, que a vegades són molt raros.