dimecres, 27 de desembre del 2017

La ironia de ‘Les generacions espontànies’


La ironia és una de les figures retòriques més fascinants que existeixen. La capacitat de l’ésser humà d’expressar una intenció o idea utilitzant justament el llenguatge contrari i fer-ne d’això un retret o una burla, no deixa de ser, si més no, interessant.

Com s’ha dit més d’una vegada, els catalans tenen un sentit de l’humor irònic i peculiar. D’aquí, per
exemple, que a casa nostra triomfessin fa anys sèries com Els JovesThe Young Ones- o L’Escurçó NegreBlackadder-, a banda del més que reconegut Mr. Bean. En la ironia hi trobem, sobretot, referents cinematogràfics britànics. Més recentment també va triomfar a Catalunya Little Britain, i a casa nostra vam fer alguna cosa similar amb la producció Vinagre. Més tard han arribat sèries on el fil entre la ironia i l’humor és difícil de traçar, com El Crac (els gèneres han mort!).

En la literatura passa una cosa semblant. Les obres humorístiques de Tom Sharpe, i en especial les aventures del seu personatge Wild, han format part de l’imaginari català i en són només un exemple. A banda, aquí mateix hi tem tingut escriptors irònics tan magnífics com Pere Calders o encara podem gaudir de narracions extravagants o surrealistes com les de Quim Monzó.

Seguint aquesta estela, una de les darreres troballes ha estat la Mar Bosch i la seva segona i darrera obra: Les Generacions Espontànies. Amb moltes dosis d’humor i una ironia finíssima i intel·ligent, el llibre desgrana les aventures laborals i les vivències de l’Eva, que voreja els trenta, i es presenta a una entrevista de feina. A partir del seu Curriculum Vitae anirem descobrint aquest personatge tan peculiar que ens farà, sobretot, riure. Algú es pot sentir identificat amb les seves dèries i els seus impulsos, i la majoria hi reconeixerà un retrat impecable de la precarietat laboral que pateix la generació dels nascuts als anys 80. Tot sense victimismes, només amb la ironia i l’humor com a clau de l’èxit. (I val a dir que la protagonista, com una servidora, és nascuda a Palamós...!)