L’amor no s’acaba quan s’acaba l’amor. La creativitat, per exemple, floreix
molt més sovint amb el desamor. I no és la creativitat una forma d’amor? Possiblement
com l’energia, l’amor no es crea ni es destrueix, només es transforma.
L’amor després de l’amor, amb il·lustracions d’en Marc Pallarès i
textos de la Laura Ferrero, és, precisament, una obra d’art que mostra com
l’art és un element clau que molt sovint serveix per superar el dolor d’una
ruptura amorosa. Perquè sí, les ruptures amoroses també tenen costats positius.
Una ruptura és un bon moment per fer el que un ha volgut fer sempre. Les
ruptures marquen un abans i un després; de sobte obren portes i, si un hi posa
de la seva part, serveixen per veure el que ens ha faltat fins ara.
L’amor després de l’amor parla de renúncies, de relacions tòxiques
–com la història de Camille Claudel, musa i amant d’Auguste Rodin- i de com l’amor
inspira i també destrossa. Parla d’homes, i de dones que sempre han estat a
l’ombra dels homes de la seva vida.
Entre les 31 històries del llibre no s’hi troben quasi reconciliacions,
però sí històries d’escriptors i poetes (la història de Ted Hughes i Sylvia Plath n’és un exemple), i altres de cinema i de
música. Els relats de Lost in Translation i Her són excepcionals -els dos parlen
d’absències i de la creació de pel·lícules com a resposta (dues pel·lícules
imprescindibles, no cal dir-ho). Els relats referents a música són colpidors. Si
la cantant britànica Amy Winehouse no hagués tingut una relació destructiva amb
Black Fielder-Civil possiblement mai hagués sorgit Back
to black, un dels
discs més venuts del segle XXI; si a l’Adele no l’hagués deixat la seva
parella, un fotògraf deu anys més gran que ella, no hagués compost Someone Like You.
En 240 pàgines, L’amor després de
l’amor explica com l’art és un element clau a l'hora de superar el dolor i
esdevé un manual imprescindible, amb un toc hipster,
que ens farà descobrir noves històries i llegir-lo i rellegir-lo per descobrir
detalls que abans ens havien passat per alt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada