Que sí, que ve l’estiu i fa
calor.
I que ja en teníem ganes
després de tanta pluja.
Però què voleu que us digui...
Serà que tinc el cap ple de tempesta encara,
i els rius encara van plens
de tanta aigua.
Que no em vull aferrar a la
posidònia,
ni a les petxines, ni als crancs,
ni a l’olor a mar.
Perquè, què voleu que us
digui,
la calor ofega tant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada