"En circumstàncies
difícils necessites creure't el que sigui”
Faig tard, potser sí. Però que l’èxit de la sèrie The Handmaid’s Tale i els premis que ha rebut no eclipsi la
novel·la de Margaret Atwood. I, sobretot, sobretot, que no eclipsi la
magnífica traducció que n’ha fet en Xavier Pàmies a la recent edició de Quaderns Crema.
L’Offred no és l’Offred. Només ho és
a la República de Galaad, un règim totalitari i teocràtic que es basa, entre
altres, en el control del cos femení per part del govern. I en aquesta societat
on li ha tocat viure, com a dona fèrtil, l’Offred només té una missió:
garantir la descendència de l’elit dominant a tota costa.
A través de l’Offred, la Margaret Atwood a El conte de la serventa narra una societat anòmala, marcada per la
natalitat en declivi. Es tracta d’un relat descarnat, fred però a la vegada
massa proper, que descriu una societat fanàtica i religiosa, que interpel·la el
ciutadà per reduir al mínim la seva existència i el seu desig de llibertat.
Des de la seva publicació el 1985, El
conte de la serventa ha esdevingut un clàssic de la literatura anglesa –i
ara ja de la literatura universal, en part gràcies a la sèrie d’HBO- que s’ha recuperat arran del moviment #MeToo. Un clàssic feminista de la
literatura premonitòria –que esperem que finalment no esdevingui–, com ho és 1984 de George Orwell.
En la introducció d’aquesta edició de Quaderns Crema s’explica que la trama
principal, segons Atwood, té arrels al llibre del Gènesi, i més concretament en
la figura de Jacob i de les seves serventes. Valoreu, doncs, per vosaltres
mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada