‘Aprendre a parlar amb les plantes’: narració poètica de la mort

“Quan la mort deixa de pertànyer als altres, és necessari fer-li un lloc amb cura a l’alta banda de l’escull, perquè, si no, n’ocuparia tot l’espai amb absoluta llibertat”

Morir. Ningú se n’escapa. I ja diuen que la majoria de vegades pateix més el qui es queda que el qui se’n va. Com ho fa la Paula Cid, la protagonista d’Aprendre a parlar amb les plantes (Edicions del Periscopi) davant la mort de la seva parella just després d’una revelació esfereïdora.

Llegir pot servir per fer més portable la mort dels qui ens envolten, encarar aquell buit de forma més real però a l’hora menys conscient. I potser també passa el mateix amb escriure. I potser per això la Marta Orriols ha teixit un relat vital, com una crònica del dolor davant la mort, inspirant-se en la seva vida i el seu propi dolor davant la mort del seu company i pare dels seus dos fills. Sigui com sigui, a Aprendre a parlar amb les plantes la Marta Orriols ha plasmat una obra poètica, per gaudir de les paraules i plena de frases colpidores però, no per això, menys tendres i que apel·len a l’ànima, com la mort. Aprendre a palar amb plantes narra el viatge vital davant la mort dels ésser propers i fa de la mort un relat poètic i colpidor.

“Morir no és místic. Morir és físic, és lògic, és real”, diu la Paula. Però a Aprendre a parlar amb les plantes morir és tendre i dolorós a parts iguals.