"Sous i esforç no estan equiparats"

FUTUR LABORAL · Els estudiants es queixen de l'escassa informació sobre sortides laborals SALARIS · No veuen compensat l'esforç que exigeix la carrera amb la remuneració posterior

De les aproximadament 400 places que ofereix a primer curs l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona només se n'ocupen unes 250 entre el torn de matí i el de tarda. La poca presència d'alumnes a les aules afecta cada vegada més la majoria de carreres d'enginyeria: per aquesta raó les notes de tall ronden el 5.
Però entre la nota de tall i l'esforç que es demana durant la carrera hi ha una diferència abismal. El primer any s'han d'haver superat un mínim de 15 crèdits (unes dues assignatures de les que tenen més pes) i en un temps màxim de dos anys s'ha d'haver cursat tot primer curs. Aquesta fase selectiva fa que molts dels que comencen la carrera no se'n surtin o se'n desdiguin només haver començat.
Un dels motius que esgrimeixen més els estudiants d'enginyeria és que "cada vegada impera més la llei del mínim esforç, que ja prové de l'ESO i el batxillerat", com explicava l'Héctor Baños, i "l'esforç que requereix una enginyeria no queda compensat en el sou". "Molta gent creu que el nivell de matemàtiques i física que porta de l'educació obligatòria és baix, i després no s'atreveix a agafar una carrera d'aquest tipus", puntualitzava un estudiant que està cursant una doble titulació (estudia la llicenciatura de matemàtiques i la d'enginyeria de telecomunicació a la vegada, en només dos anys de més). L'altre motiu és la desinformació que hi ha en relació amb moltes d'aquestes carreres. "Arribes desinformat i no saps on et poses, ni tan sols saps on acabaràs ni les sortides reals que tindràs", afirmava el Víctor Sánchez. A més a més, "aquí no estàs tan valorat com en altres països de la Unió Europea".
Ningú acaba de saber el secret per incentivar la incorporació d'estudiants a les enginyeries (que les estadístiques ensenyen que van de baixa a tota la Unió Europea), però molts dels que les cursen creuen que "haver-t'ho de jugar tot en un examen, i tenir només una convocatòria no hi afavoreix", com opinava el Guillem Martínez-Vela, que també estudia telecomunicacions a la Universitat Politècnica de Barcelona a les tardes.
No tots els estudiants, però, són tan pessimistes, i alguns hi troben la part positiva, com és el cas del Marc Queral: "Jo faig aquesta carrera per tenir un títol amb prestigi i després fer un postgrau en administració i direcció d'empreses o alguna cosa així". Tot i que tothom reconeix la disciplina i l'esforç que exigeixen les enginyeries, el cas és que no totes tenen sortides garantides ni l'esforç recompensat.
El Jordi Barret, no obstant això, va acabar la carrera d'enginyeria industrial a l'Escola Politècnica General de la Universitat de Girona fa cinc anys, i assegurava que "tots els companys de la promoció treballen des del primer dia". També reconeixia que "ara la cultura de l'esforç és una altra", i recordava que quan ell feia tercer o quart hi havia menys quantitat de gent que es matriculava a primer. Potser perquè ell encara formava part de les últimes generacions que van fer BUP i els que entraven ja eren de l'ESO, on el nivell dels estudiants ha anat a la baixa. "Dels 200 alumnes matriculats que érem a classe el primer any, vam passar a acabar la carrera 40 persones el 2003". L'altra contrapartida és que alguns estudiants que reben una bona oferta durant la carrera, abandonen els estudis sense acabar-los.
El Germán Sáez, sotsdirector de promoció dels estudis de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona, situada al Campus Nord de la Diagonal, posa tots els esforços a promocionar la carrera als joves que assisteixen a les jornades de portes obertes de la Facultat, on a part d'explicar en què consisteixen els estudis, també s'ensenyen les instal·lacions que ofereix el campus. "S'ha de trencar el tòpic que les carreres de l'àmbit industrial són només carreres universitàries de nois", afegeix.