L’Àfrica arriba al TNC de la mà de Mankell

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) acollirà des del dia 7 de març fins el 29 l’obra de teatre Antílops, de l’escriptor suec Henning Mankell i dirigida per Magda Puyo. Antílops explica la història d’una parella que està a punt de deixar l’Àfrica després de catorze anys de treballar-hi en un programa d’ajuda internacional. L’últim dia, mentre reben l’home que ocuparà el seu lloc, la parella fa balanç dels últims anys i treu a la llum els conflictes personals i laborals que han sorgit al llarg d’aquests catorze anys.
Mankell, en aquesta obra, critica el paper de l’home occidental a l’Àfrica. Per fer-ho s’ha basat en experiències properes, ja que la meitat de l’any viu al continent africà i l’altre meitat a suècia, el seu país natal. “Molts ‘experts’ europeus es dediquen a viure la bona vida a l’Àfrica sense desenvolupar pràcticament cap de les tasques que tenen assignades”, explica l’escriptor. La relació de Mankell amb Àfrica és tant estreta que fins i tot ha passat a dirigir el Teatre Avinguda a Maputo, a Moçambic.
Per a representar l’obra n’hi ha prou amb tres personatges: L’home, interpretat per Jordi Martínez; la dona, Muntsa Alcañiz; i Ferran Carvajal com el jove Lundin.
L’espectacle, que es va estrenar el passat 27 de febrer al Teatre l’Alegria de Terrassa, té previst que durant la representació es senti de fons el so d’alguns animals per crear, d’aquest manera, un ambient més versemblant i a l’hora misteriós. La trama es desenvolupa en un únic escenari.
El 1974 l’autor va publicar la seva primera novel·la ambientada a l’Àfrica, El pintor de sorra, i després en van seguir d’altres com La lleona blanca o L’ull del lleopard. Però quan realment es va donar a conèixer entre els lectors va ser amb les seves novel·les policíaques protagonitzades per l’inspector Kurt Wallander. Darrera el protagonista de les seves obres sempre sense se’ns mostra una realitat social desconeguda. I amb Antílops passa el mateix.