Del paper a la pantalla

Durant la diada de Sant Jordi és habitual veure desenes d’escriptors que des de l’estand d’alguna llibreria de Barcelona es dediquen a firmar llibres. Però si els llibres electrònics o
e-books es popularitzen fins a desbancar els editats en paper, aquesta escena possiblement ja no serà tant habitual.
Els llibres electrònics són uns lectors que tenen una pantalla de sis o vuit polzades que a través d’una tecnologia especial, denominada tinta electrònica, permeten llegir aquells llibres digitalitzats que ja existeixen a la xarxa. Els llibres digitalitzats també es poden llegir en PDA’s o en ordinadors portàtils, però aquests aparells fan servir un monitor TFT que no resulta gens agradable per a la vista. Els llibres electrònics, en canvi, sí que ho són, ja que no cansen els ulls i fins i tot hi ha models que permeten prendre notes o subratllar (com es pot fer en els llibres de paper) o augmentar el cos de la lletra, una aplicació molt útil sobretot per a la gent gran, que són els qui sovint pateixen més de la vista. De moment però, els llibres electrònics encara no suporten imatges en moviment o en color. La qual cosa indica que aquests aparells encara es troben en una fase molt primerenca.
De e-books n’hi ha de molts tipus, que oscil·len entre els 200 i els 600 euros cadascun. Els models més populars són el Cybook, el Papyre, el Sony Reader o el Kindle. Aquest últim, creat per Amazon, té força limitacions fora d’Amèrica i, ara per ara, només es pot comprar als Estats Units i al Canadà. Per això, el més habitual és comprar e-books a través de botigues virtuals com Apolo XXI, que distribueix a Espanya quasi tots els models que hi ha al mercat. Alguns models incorporen wi-fi, que permeten descarregar continguts com edicions de llibres o diaris digitalitzats. En altres models la descàrrega s’ha de fer a través d’un cable que el connecta amb l’ordinador. El Kindle, en canvi, ofereix connexió mòbil amb la operadora Sprint, que només opera als Estats Units. Per això al nostre país la seva cobertura és més difícil. A més a més, no tots accepten el mateix format d’arxius: el Papire, per exemple, accepta dotze formats diferents, mentre que el Kindle només tres. Si el Kindle és tant famós als EUA és, bàsicament, per la seva facilitat a l’hora de descarregar llibres (només Amazon ofereix 170.000 títols diferents per baixar-se). Tot i així, per estrany que pugui semblar, Sony ja va llençar un primer model de llibre electrònic als anys 90, el Bookman. Aquest però, no va acabar de quallar perquè la seva pantalla resultava incòmode a l’hora de llegir.
Degut a la seva lleugeresa (un d’aquests aparells pesa al voltant de 300 grams) i a la seva gran capacitat d’emmagatzematge (en una sola targeta de memòria hi poden cabre milers de llibres) el llibre electrònic com a suport és ideal per a editors, viatgers, estudiants i tots aquells que haurien de carregar grans quantitats de paper. Tot i l’alt preu d’entrada que pot suposar un d’aquest gadgets, a la llarga, si ens referim a lectors voraços, la lectura els pot resultar econòmica. Això sí, no podrà gaudir de la característica olor que desprenen els llibres acabats de comprar, d’una bona portada, ni d’anar a comprar a mercats o a llibreries de vell emblemàtiques, unes pràctiques que acostumen a agradar a aquelles lectors més aficionats.
L’èxit o no d’aquest dispositiu depèn en gran mesura de les editorials, que són les qui ofereixen els continguts. Als Estats Units és on aquesta revolució tecnològica està més avançada i en l’últim any s’han triplicat el e-lectors. En part gràcies a Amazon i a altres llocs web que ofereixen títols electrònics a preus molt barats. A l’hora de comprar continguts en espanyol, en canvi, ens hem de refiar de Leer-e.es, un dels pocs portals en aquest idioma que ofereix, per exemple, l’edició de Relato de un Náufrago de Gabriel García Márquez digitalitzada per menys de cinc euros. En el cas de Catalunya edi.cat agrupa a tres editorials importants i comercialitza llibres en format electrònic, òbviament en català. Però si possiblement els títols electrònics no han proliferat és per una qüestió de negoci: si els autors pengen directament els seus llibres a Internet, els drets dels editors desapareixeran. Sigui com sigui, per Sant Jordi continuarà triomfant el format paper i, per descomptat, la rosa.