divendres, 1 de maig de 2009

‘Terra Baixa’ arriba al Teatre Romea però amb modificacions respecte l’obra clàssica

El triangle amorós que descrivia Àngel Guimerà a Terra Baixa puja als escenaris del Teatre Romea de Barcelona, on s’hi estarà fins el 7 de juny. L’alemany Hasko Weber és qui dirigeix l’obra, juntament amb la dramaturga Kekke Schmidt, i qui l’ha adaptat des d’una visió molt particular. Manelic s’ha convertit aquí en un immigrant negre sense papers i Marta acapara el protagonisme, que en el text original recau en Manelic, un pastor que viu a Terra Alta, que simbolitza un lloc bo per naturalesa on encara no ha arribat la corrupció de l’home. La dualitat entre Terra Alta i Terra Baixa, aquest últim un lloc on hi transcorre la corrupció i on hi passa la major part de l’obra, es mantenen en la posada en escena del director alemany.
Terra Baixa es va estrenar el 1986 al Teatre Espanyol de Madrid traduïda al castellà per José de Echegaray i fins el 1987 no es va estrenar en català, en aquest cas a Tortosa. Mesos després es va portar al Romea, on ara s’hi pot veure una versió molt diferent. Tot i ser una obra considera emblemàtica dins el teatre català, també s’ha representat arreu del món en diverses ocasions, com a Praga o a París. A més d’inspirar dues òperes (una d’aquestes alemanya, anomenada Tiefland el 1903) i diverses pel·lícules, entre les que també hi ha una altre versió alemanya de 1922. La relació dels alemanys amb aquesta obra de Guimerà doncs, ja ve de lluny.
Hasko Webber, director artístic del teatre Saatstheater de Stuttgart, a Alemanya, i la companyia del Teatre Romea, juntament amb Joel Joan interpretant a Sebastià, Roser Camí a Marta i Babou Cham a Manelic, proposen una nova lectura de Terra Baixa. L’acció, en lloc de situar-se en un Molí, com passava a finals del s.XIX, es situa actualment en un bar. Però la trama continua essent la mateixa: Sebastià proposa un matrimoni de conveniència amb Marta, la seva amant. D’aquesta manera, es retrata l’abús de poder de l’amo. Aquesta adaptació, que es va poder veure a l’Àtrium de Viladecans els dies 17 i 18 d’abril, pretén revisar i apropar un text clàssic amb una mirada contemporània.