La història d’una dona

“Em sento com una pedra amuntegada en una tartera. Si algú o alguna cosa encerta moure-la, cauré amb les altres rodolant cap avall; si res no s’atansa m’estaré quieta aquí dies i dies...”. Maria Barbal explica a Pedra de tartera la trajectòria d’una dona des de principis de segle fins als anys seixanta. Ambientada al Pallars, on va néixer l’autora, la novel·la repassa alguns dels grans esdeveniments de la història recent del país: l’adveniment de la República, la Guerra Civil i els primers anys de la dictadura franquista.
La Conxa, la cinquena de sis germans, filla d’una família pobre de pagès, es veu obligada a anar a viure amb els seus oncles al poble de Pallarès a causa de la situació familiar. Aquí hi passarà la major part de la seva vida, fins que la duresa del treball del camp l’obligarà a ella, ja a les acaballes de la vida, juntament amb el seu fill i la dona, a migrar cap a Barcelona, on passaran a ocupar-se d’una porteria. “Havia sentit parlar de Barcelona, del mar, fins i tot de Madrid, del rei. Tot plegat em semblava un conte vora el foc, com els que explicava el pare”.
La vida de la Conxa és com la que van viure tantes altres dones durant aquells temps: treballar al camp, portar una casa, ajudar els vells... fins al punt que la protagonista es resignarà a assumir el que diu la seva tia Ermita: “val més un tros de pa sec que qualsevol cosa per fer bonic”. El Jaume, l’amor de la seva vida, li farà canviar la perspectiva de les coses. Però, dissortadament, aquesta felicitat que s’exemplifica en els balls de la festa major del poble, un dia desapareixerà.
Amb aquesta novel·la tant tendra, Maria Barbal va guanyar el Premi Joaquim Ruyra el 1984 i el Premi Joan Crexells el 1985. Les seves obres, de gran qualitat literària, l’han fet situar al costat dels més grans de la literatura catalana. Pedra de tartera, en aquest cas, no té res a envejar a històries tant emblemàtiques com la Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda. Es tracta, per sobre de tot, d’un llibre que no passa de moda.